Resultats de la cerca
Es mostren 8064 resultats
Francesc Xavier Butinyà i Hospital
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Tornà a Catalunya, i, preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i els…
,
Ferruccio Benvenuto Busoni
Música
Pianista, compositor i teòric italià.
Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907
Wilhelm Busch
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Dibuixant, pintor i poeta alemany.
D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891
Francesc Buscató i Durlan

Nino Buscató
© Club Joventut Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut com Nino Buscató.
Considerat un dels millors bases de la història, començà a l’equip del seu poble, la UER Pineda 1955-57 Jugà al FC Barcelona 1957-60, on assolí una Lliga espanyola 1959 i una Copa d’Espanya 1959, al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-64 i al Joventut de Badalona 1964-1974, amb el qual fou campió de Lliga 1967 i de Copa 1969 Amb la selecció espanyola fou 222 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, Mèxic 1968 i Munic 1972, vuit Campionats d’Europa entre el 1959 i el 1973, any que també hi assolí la medalla de plata, el Mundial de Xile 1966 i tres Jocs del…
,
Pol Bury
Escultura
Pintura
Escultor i pintor való.
S’inicià en aquesta última activitat, i durant la dècada dels cinquanta, i sobretot influït per Calder, se sentí atret per l’art del moviment i derivà cap a l’escultura La seva producció posterior incorporà l’ús de motors i elements magnètics i lluminosos Les seves escultures metàlliques es caracteritzen per la combinació d’estructures geomètriques pures i per l’interès pel moviment Conreà també l’escultura monumental És autor d’alguns films i escrits teòrics Considerat un dels clàssics del cinetisme contemporani, l’any 1994 es publicà el catàleg raonat de la seva obra, arran de l’exposició…
Salvador Burruni
Boxa
Boxador alguerès.
Del 1957 al 1969 fou professional en les categories mosca i gall Fou campió d’Itàlia 1958-59, d’Europa 1961-1964 i del món 1965 del pes mosca, en vèncer per punts Pone Kingpetch Del 1968 fins que es retirà competí en el pes gall, en què també fou campió d'Europa
Miquel Roca i Junyent

Miquel Roca i Junyent
© Universitat Pompeu Fabra
Història
Política
Advocat i polític.
Fill de Joan Baptista Roca i Caball , nasqué a l’exili familiar, però el 1941 fou portat a Barcelona Actuà en el moviment estudiantil democràtic, i s’incorporà al Front Obrer de Catalunya 1961-69 Alhora treballà com a professor a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1962-66, fins que en fou expulsat Defensor de processats davant el Tribunal d’Ordre Públic, i vinculat també a empreses urbanístiques, ha collaborat a Destino , Serra d’Or , El Correo Catalán , Avui , La Vanguardia , etc Cofundador de Convergència Democràtica de Catalunya i diputat a Corts 1977, 1979, 1982, 1986,…
Charlie Rivel
Teatre
Nom amb què és conegut el pallasso Josep Andreu i Lasserre.
Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística tingué lloc fora…
Luise Rinser
Luise Rinser
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
El 1939 fou obligada a abandonar el magisteri pel seu rebuig a afiliar-se al partit nazi Des del 1941 fins a la caiguda del III Reich els seus llibres foren prohibits, i el 1944 fou empresonada Els llibres sobre l’experiència del nazisme les narracions Die gläsernen Ringe , ‘Els anells de vidre’, 1941 els diaris de presó, de 1946, i la novella Jan Lobel aus Warschau ,‘Jan Lobel de Varsòvia’, 1948 destaquen dins la seva producció Posteriorment, hi reflectí també el compromís amb els moviments feministes i d’esquerra Les seves posicions radicals i la inclinació cap a l’esoterisme, cada cop més…
Joan Rigol i Roig

Joan Rigol i Roig
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Ordenat sacerdot, posteriorment se secularitzà i feu estudis d’administració i direcció d’empreses En 1977-80 fou secretari general de l’organització de la petita i mitjana empresa de Catalunya PIMEC Membre d’ Unió Democràtica de Catalunya des del 1976, en fou president del Consell Nacional del 1986 al 1990 Fou diputat al Congrés 1979-83 per la coalició Convergència i Unió i representant de la Generalitat al Senat el 1993, cambra de la qual fou vicepresident primer fins el 1995 Conseller de Treball 1980-84 i de Cultura 1984-85, el 1999 fou elegit president del Parlament de Catalunya en…