Resultats de la cerca
Es mostren 4721 resultats
Jocs Olímpics de Torí 2006

Inauguració dels XX Jocs Olímpics d’hivern de Torí
© XX Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006
Esport general
XX Jocs Olímpics d’Hivern, que se celebraren a Torí entre el 10 i el 26 de febrer de 2006.
Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu…
eslavofilisme
Història
Corrent filosoficoreligiós i patriòtic sorgit al s XIX a Rússia.
Antioccidentalista, aquest corrent tenia, en la seva formació, quatre factors determinants el Romanticisme, l’idealisme alemany especialment Schelling i Hegel, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa Al dualisme entre la raó i la fe i a l’intellectualisme dels occidentals els eslavòfils oposaven un integralisme cognoscitiu, en què l’acte del coneixement ha d’ésser un acte vital de tot el subjecte i ha de procedir d’una consciència ecumènica sobornaja i mística que es realitza solament en l’Església Ortodoxa La gnoseologia eslavòfila tenia, doncs, en…
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…
Metropolitan Opera
Música
Companyia d’òpera nord-americana, amb seu a Nova York, que inicià les seves representacions el 1883 amb Faust, de Gounod.
Coneguda popularment per ‘Met’, el primer teatre Metropolitan Opera House fou construït a Broadway Criticat per les seves mancances escenogràfiques, fou enderrocat l’any 1966, que hom inaugurà, amb Anthony and Cleopatra de Barber, un nou teatre del mateix nom al Lincoln Center de Nova York, amb una capacitat per a 3 800 espectadors Inicialment s’hi conreà exclusivament l’òpera en italià estrenes de La fanciulla del West el 1910 i del Trittico el 1918, de Puccini, entre altres, després en alemany i, posteriorment, de manera definitiva, en la llengua de la producció original Hi…
Ivo de Vento
Música
Organista i compositor italià.
S’inicià com a infant cantor a la capella de la cort bavaresa de Munic, on s’estigué entre el 1556 i el 1559 Després, durant uns quants anys, estudià orgue amb Claudio Merulo a Venècia Retornà a Munic per ocupar el càrrec d’organista de la cort Cap al 1568 exercí durant algun temps com a mestre de capella a la cort del príncep hereu a Landshut Posteriorment tornà de nou a Munic Se n’han conservat algunes misses, més de setanta motets, diversos madrigals i més d’un centenar de lieder en alemany, tant profans com religiosos En aquest darrer àmbit, que inclou el més interessant de…
Alfredo Keil
Música
Compositor portuguès.
Fill de pare alemany i mare alsaciana, rebé una completíssima formació cultural en els més diversos camps Demostrà un talent especial tant per a la música com per a la pintura, activitats a les quals es dedicà professionalment Estudià música a Lisboa amb A Soares, O de la Cinna i E Vieira, i el 1868 es traslladà a Nuremberg, on continuà els seus estudis És considerat el fundador de l’òpera nacional portuguesa gràcies a les seves obres Dona Branca 1888, Irene 1893 i Serrana 1899, essent aquesta darrera la primera òpera en llengua portuguesa La seva producció representà un dels…
Georg Lennart Schnéevoigt
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra finlandès.
Fill d’un mestre de capella alemany establert a Finlàndia, es formà al Conservatori de Sondershausen i posteriorment es perfeccionà als de Brusselles, Dresden i Viena, on fou alumne de Robert Fuchs Fou violoncellista principal de la Filharmònica de Hèlsinki del 1895 al 1903, i director a partir del 1941 Després de haver dirigit diverses orquestres alemanyes, el 1909 fundà la Simfònica de Riga, al capdavant de la qual romangué fins el 1914 Entre el 1914 i el 1928 dirigí en moltes ocasions la Filharmònica de Berlín a Scheveningen Fou també fundador i director 1918-27 de la…
Zoltan Kelemen
Música
Baix baríton hongarès.
Estudià cant a Budapest i a Roma, i debutà el 1959 a Augsburg Després d’un breu període amb la companyia de l’Òpera de Wuppertal, el 1961 ingressà en l’Òpera de Colònia, on romangué fins a la seva mort El 1965 participà en l’estrena d’ Els soldats , de BA Zimmermann Es presentà amb èxit a teatres internacionals com el Metropolitan de Nova York 1968 o el Covent Garden de Londres 1970, a més de participar en els festivals de Bayreuth 1962 i Salzburg 1965 A part del repertori alemany especialment Wagner, en què s’especialitzà, interpretà amb èxit papers operístics de WA Mozart, G…
Ernestine Schumann-Heink
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano i contralt txeca naturalitzada nord-americana, Ernestine Rössler.
Debutà a Dresden el 1878 amb el paper d’Azucena Il Trovatore i després ingressà a l’Òpera d’Hamburg Amb la companyia d’aquest teatre actuà, sota la direcció de G Mahler, a Londres, on interpretà diverses òperes wagnerianes 1892 Entre el 1896 i el 1914 aparegué assíduament a Bayreuth, i del 1898 al 1903 també cantà amb regularitat al Metropolitan de Nova York, després d’haver-ho fet al Covent Garden de Londres 1897-1901 El 1909 tornà a Dresden, on prengué part en l’estrena d' Electra , de R Strauss, amb el paper de Clitemnestra Destacada intèrpret wagneriana, centrà gairebé tota la seva…
postludi
Música
Obra o fragment musical que serveix de conclusió a una composició major.
El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial Molts fragments…