Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Santa Maria de Castellonroi
Art romànic
El poble de Castellonroi s’emplaça a 454 m d’altitud, a l’esquerra del Reguer L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera, el qual l’any 1103, conjuntament amb la seva esposa Estefania, atorgà a l’abadia de Sant Pere d’Àger, entre d’altres béns, “ ipsis ecclesiis de Castellon ” Posteriorment, en la segona gran dotació de Sant Pere d’Àger que feren els esmentats vescomtes es consigna la donació de l’església de Castellionis juntament amb la torre d’Avimor i d’Avimheba que era a l’Horta 1107, donacions que foren ratificades l’any 1174…
Necròpoli de Vilaltes (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Resta d’una de les cistes, malmesa, com la majoria que formaven aquesta antiga necròpoli ECSA-I Estany Aquesta necròpoli, coneguda popularment com el “cementiri dels Moros”, es troba a l’indret anomenat les Vilaltes, a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Guim de Freixenet S’estén pel vessant est d’un promontori que hi ha uns 500 m a llevant de la torre del castell de Vilalta, a una altitud de 720 m Mapa 34-15 390 Situació 31TCG704113 Per a accedir-hi, cal prendre el mateix camí que mena a la torre esmentada de l’antic castell, i des del punt on es veu aquest edifici,…
Història de Leandre i Hero
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…
L’alqueria valenciana
L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…
Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta
La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les…
L’Alt Maestrat
La mola d’Ares, de 1318 m, és la màxima altitud de l’Alt Maestrat Ernest Costa L’Alt Maestrat 22, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Maestrat, situat a la part interior del nord del País Valencià, comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Serratella, Tirig, Torre d’En Besora, Vilafranca del Maestrat i Vilar de Canes La comarca és drenada principalment per l’espectacular rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu Montlleó, que s’hi uneix prop de Torre d’En Besora, i dona lloc a la rambla de la…
Santo Domingo de la Calzada

Vista del poble de Santo Domingo de la Calzada
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, drenat pels rius Zamaca i Oja, afluents de l’Ebre.
Centre comarcal, amb petites indústries fabricació de boines Fou fundada per sant Domingo de la Calzada i es convertí en estació obligada en els pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia Conserva part de les muralles medievals La catedral, del segle XII, té tres naus, transsepte, deambulatori i trifori La torre i la portada sud són del segle XVIII En el seu interior es destaca el cadiram del cor segle XVI i, sobretot, el retaule de l’altar major, de Damià Forment El convent de San Francisco fou reconstruït al segle XVI El de Las Bernardas és del XVII
Sant Elm
Nucli
Nucli pescador i turístic del municipi d’Andratx (Mallorca), a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera
.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme
Wells
Ciutat
Ciutat del comtat de Somerset, Anglaterra, al peu dels Mendip Hills.
Sorgí entorn d’un monestir fundat al segle VII, i fou seu episcopal a partir del segle X A l’edat mitjana fou un mercat important de teixits La catedral, iniciada a la fi del segle XII, té la façana decorada amb nombroses escultures Destaquen el creuer, que aguanta una sòlida torre mitjançant quatre grans arcs en forma d’ics curvilínia, reforçats amb pilastres, i la sala capitular segle XIV, de planta octagonal, la volta de la qual descansa damunt un pilar central Conserva vitralls del segle XIV El palau episcopal és dels segles XIII-XIV
Vinyols

Vinyols
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Vinyols i els Arcs
( vinyolencs
; 95 m alt.).
És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats