Resultats de la cerca

Fundat el 1972, fou impulsat per Joan Canals i Àngel Serra reunint jugadors del collegi de La Salle Debutà amb equips de categories inferiors i el 1978 l’equip juvenil jugà el Campionat d’Espanya com a campió provincial Al principi dels anys vuitanta, tenia més de vint equips El 1985 s’inaugurà el nou pavelló municipal La temporada 1995-96 l’equip sènior femení ascendí a segona divisió estatal i la temporada 2006-07 el sènior masculí pujà a la Copa Catalunya

Conegut també com Centre Eqüestre Vilaformiu, disposa d’una escola d’equitació Organitza classes d’iniciació, rutes a cavall, sessions d’hipoteràpia, activitats d’agroturisme i ofereix servei de pupillatge Té diversos espais a l’aire lliure de terra batuda per a la pràctica del volteig i dues pistes de terra batuda exteriors per a doma clàssica de 375 m² i de 256 m² Un dels seus genets més destacats fou Bernat Casals, campió estatal de raid l’any 2005

Fundat l’any 1967, debutà a segona territorial la temporada 1968-69 Posteriorment jugà en categories comarcals fins que l’any 1989 tornà a segona territorial Des de llavors ha jugat set temporades a primera territorial La temporada més destacada fou la 2000-01, en què es proclamà campió de grup de primera i ascendí a categoria preferent, on jugà la temporada 2001-02 Disposa d’un segon equip sènior i equips en categories inferiors Juga al camp municipal d’Alella

Format al Club Egara, amb el primer equip aconseguí tres Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2009, dues Copes del Rei 2007, 2009 i tres Lligues 2001, 2016, 2019 Amb la selecció espanyola fou campió 2005 i subcampió 2007, 2019 d’Europa, medalla de bronze en un Campionat del Món 2006 i subcampió olímpic a Pequín 2008 També disputà el Campionat d’Europa del 2011 i aconseguí el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Fou el primer campió d’Espanya absolut que tingué el Barceloneta Amateur Club en vèncer en els 2 000 metres mar del 1933, nedats al llarg de l’escullera de Barcelona La cursa passà a la història perquè els dos primers classificats hagueren de repetir-la a causa d’un temporal que impedí saber qui havia estat el guanyador i perquè la victòria final d’Escudero sobre el madrileny Luis Cuñat donà a Catalunya el títol de campiona d’Espanya per equips

S’inicià en el Club Natació Barcelona i ja com a juvenil fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola Ocupà la posició de mig d’obertura i de darrer, i fou un dels jugadors clau de l’equip que l’any 1974 aconseguí el subcampionat de la Lliga espanyola També fou campió de Catalunya Amb la selecció espanyola absoluta jugà tres partits Retirat el 1978, collaborà com a metge, directiu i jugador de l’equip de veterans de la Unió Esportiva Santboiana

Membre del FC Barcelona, fou juntament amb Pere Prat un dels millors especialistes de les curses de fons a mitjan dècada de 1910 Guanyà els dos primers Campionats d’Espanya de camp a través per equips representant Catalunya 1916, 1917 En el camp individual, fou segon 1916 i quart 1917 També es proclamà campió de Catalunya dels 5 000 m llisos 1916 El 1915 fou segon del rànquing espanyol dels 5 000 m llisos i el 1917, segon dels 10 000 m

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona JAB en arribar a Catalunya, a divuit anys Posteriorment passà al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo Fou set cops campió de Catalunya de 10 000 m 1977, 1980, 1981, 1982, 1986, 1989, 1990, un de 5 000 m 1980 i un de marató 1988 Com a veterà acumulà més de 30 títols catalans i espanyols i pujà diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món