Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Michel Corboz
Música
Director de cor suís.
Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a…
Jevgenij Aleksandrovic Mravinskij
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià piano i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal fins el 1931 Entre el 1921 i el 1930 exercí com a pianista a l’Escola de Ballet de la mateixa ciutat El 1931 fou nomenat segon director d’orquestra del Teatre Kirov, i l’any següent, primer director El 1938 guanyà una oposició per a la plaça de director musical de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, amb la qual desenvolupà la seva carrera durant gairebé cinquanta anys i que convertí en una de les millors orquestres del món, aplaudida arreu al llarg de nombroses gires de concerts i d’enregistraments fonogràfics…
Pascal Rogé
Música
Pianista francès.
Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a…
Manuel Vidal i Españo
Cinematografia
Enginyer industrial i publicista.
Vida Estudià peritatge mecànic i elèctric a l’Escola Industrial de Terrassa, amplià estudis a París i el 1927 obtingué el grau d’enginyer elèctric Fou un reconegut redactor tècnic de la revista "Arte y Cinematografía", en la qual publicà la sèrie de trenta-cinc articles titulada Las modernas orientaciones técnicas en Cinematografía 1926-30, divulgacions documentades que continuà en la mateixa publicació fins el 1935 amb el treball Algunos aspectos de la actual técnica cinematográfica núm 400 També feu força collaboracions semblants a la premsa, revistes especialitzades i ràdio,…
Dani Rodrik
Economia
Economista nord-americà d’origen turc.
De família sefardita, després de graduar-se al Robert College d’Istanbul, el 1975 es graduà a la Universitat de Harvard i el 1986 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Exercí la docència a la Universitat de Columbia i des del 1996 és professor a Harvard Crític amb el liberalisme econòmic i amb la globalització, a banda de les publicacions especialitzades, el seu llibre Has Globalization Gone Too Far 1997 aconseguí ressò entre el gran públic en plantejar que la desregulació econòmica mundial podia entrar en conflicte amb la democràcia, el benestar de la majoria de la població i…
Armènia 2011
Estat
L’augment de la tensió al voltant de Nagorno-Karabakh va fer que Armènia recorregués al seu protector tradicional, Rússia En efecte, els contactes entre Moscou i Yerevan es van reproduir durant el 2011 es va signar un nou pacte defensiu entre tots dos països, i Armènia va acollir amb entusiasme el projecte d’unió duanera que va proposar el Kremlin al mes d’octubre Segons una enquesta, prop del 75% dels armenis van aprovar la política russa, cosa que fa que sigui el país més russòfil fora de la mateixa Rússia i d’alguns països de l’Àsia Central Al mateix temps que Armènia va…
Lituània 2011
Estat
El 27 de febrer es van celebrar eleccions municipals a Lituània Tot i que la victòria al conjunt del país va ser per al partit socialdemòcrata, els excellents resultats dels representants de les minories polonesa i russa van sorprendre, ja que van obtenir majoria a les regions properes a Vílnius i representació a la mateixa capital, on van aconseguir el 15% dels sufragis La controvèrsia va continuar arran del tancament de la central nuclear d’Ignalina, especialment pel que fa a cercar fonts energètiques alternatives i al cost de desmantellament de la central En relació amb aquest…
Pegaso
Marca dels models d’automòbils de turisme, camions, autobusos i altres vehicles de tracció mecànica fabricats per ENASA
.
La producció es basà en les factories de Barcelona de La Hispano Suïssa , absorbida el 1946 per la nova empresa El 1949 fou llançat al mercat el primer tipus de camió Pegaso, amb motor dièsel de 6 cilindres i 8 tones de càrrega útil, i el 1950 aparegué el primer tipus d’autobús, un dels quals obtingué el 1952 la Rosa d’Oro del certamen de San Remo Itàlia El 1951, sota la direcció de Vilfred P Ricart, fou realitzat un model d’automòbil esportiu, el Pegaso Z-102 , que fou presentat al XXXVIII Salon de l’Automobile de París 1951 i a la Fira de Mostres de Barcelona del 1952 Aerodinàmic i d’una…
Antoni de Villanueva
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor.
Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…
François Truffaut
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Després dels estudis primaris es dedicà a treballar en diversos oficis, fins que el 1953 collaborà, com a crític, a Cahiers du Cinéma i Arts El 1955 féu el seu primer curtmetratge, Une visite , i després es convertí en l’ajudant de RRossellini, fins el 1958 Figura destacada de la Nouvelle Vague, establí nous postulats sobre l’estètica i l’expressió cinematogràfica, una nova capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa L’any 1959 obtingué el premi a la millor direcció al Festival de Canes per Les Quatre-cents coups, i el 1973 rebé l’Oscar a la millor pellícula estrangera per La nuit…