Resultats de la cerca
Es mostren 4729 resultats
Christiaan Neethling Barnard
Medicina
Metge sud-africà.
Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981
Jean Antoine de Baïf
Literatura francesa
Música
Humanista francès.
Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs…
Manuel Bretón de los Herreros
Literatura
Escriptor castellà.
El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la “Gaceta” 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista…
Jacques Brel

Jacques Brel
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons belga.
Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972
Georges C. Miles
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic nord-americà.
Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters…
Richard Nicholson
Música
Organista i compositor anglès.
Des del 1595 ocupà els càrrecs de mestre de cor i organista al Magdalene College d’Oxford, on es graduà en música l’any 1596 Des del 1626 fins a la data de la seva mort fou professor de música pràctica a la Universitat d’Oxford S’han conservat algunes de les seves composicions, principalment anthems , alguns madrigals i consort songs , a més d’un cicle de madrigals amb el títol Joan, quoth John, when will it be Un dels seus madrigals fou publicat en la collecció The Triumphes of Oriana to 5 and 6 voices Londres 1601, editada per Thomas Morley
Zsa Zsa Gabor

Zsa Zsa Gabor
Cinematografia
Nom pel qual fou coneguda l’actriu nord-americana d’origen hongarès Sari Gabor.
De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer
Giovanni Bertati
Música
Llibretista italià.
Treballà al Teatro di San Moisè de Venècia del 1771 al 1791 Fou cridat a la cort imperial de Viena, on romangué durant quatre anys 1791-94 abans de retornar definitivament a Venècia, i on escriví el seu text més conegut, Il matrimonio segreto , de Domenico Cimarosa Part del seu llibret per al Convitato di pietra , de Giuseppe Gazzaniga 1787, fou més endavant la base del de Lorenzo da Ponte per al Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart Els textos de Bertati sobresurten pel seu sentit de la comicitat, el to lleuger i l’enginy verbal
Partido Proverista
Partit polític
Partit constituït el 1975 amb el nom d’Asociación Política Proverista, que el 1976 esdevingué un partit.
Té el seu origen en el pensament proverista del llatí pro veritas ideat per Manuel Maysounave i es proposa aconseguir que la veritat sigui el fonament de l’actuació pública i privada Al maig de 1976 es presentà a Barcelona com a Partido Proverista Autónomo de Cataluña Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 2201 vots, de 1979 1631 vots i de 1986 677 vots Impulsà el Sindica-to Autónomo de Unión Liberal Joaquín Muñoz Casillas era el seu dirigent el 1977 Els líders a Catalunya han estat Concepción Gallego i José M Espona Remús exregidor de l’Ajuntament de Barcelona
Vida Cristiana
Revista religiosa, fundada l’advent del 1914, com a òrgan del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) i del moviment litúrgic català.
Fou dirigida successivament per Romuald Simó, Gregori Sunyol i Lluís Carreras, i apareixia nou cops l’any, segons els temps litúrgics Fins el 1926 era coeditada pel monestir de Montserrat i l’Associació d’Eclesiàstics de Barcelona Del 1926 al 1933 en foren responsables els Amics de l’Art Litúrgic i l’Associació d’Eclesiàstics, i alhora esdevingué òrgan oficial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Tenia un to d’alta divulgació, d’acord amb els corrents més renovadors del catolicisme europeu, i assolí un bon nombre de collaboradors, tant catalans com estrangers