Resultats de la cerca

Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia, molt …

En 1656-60 fou violinista a la cort d’Innsbruck, i posteriorment en fou director musical En aquesta ciutat estudià probablement amb Antonio Cesti El 1676 tornà a Itàlia, on dirigí l’estrena de diverses òperes seves a Venècia i Roma Del 1678 al 1682 estigué al capdavant d’una companyia d’òpera a Nàpols i el 1686 fou nomenat mestre de capella del príncep Bisignano A partir del 1687 fou mestre de capella de la catedral de Pistoia Compongué òperes - Astiage 1677 i Scipione affricano 1678, entre d’altres-, oratoris -com L’Esequie del Redentore 1682 i Le nozze di Tobia 1692- i cantates…

Mentre realitzava els seus estudis d’enginyeria a Graz, decidí dedicar-se a la música Estudià primer a Viena i posteriorment ho feu al Conservatori de Milà amb F Faccio 1873-77, entre altres professors Debutà com a operista a Milà el 1879 amb Preziosa , que fou seguida de Bianca di Cervia 1882 i Re Nala 1887 Òperes posteriors com Il vassallo di Szigeth 1889, Cornil Schut 1893 i Nozze istriane 1895 tingueren molt d’èxit en les seves versions alemanyes a Viena, Dresden i Praga, i reberen elogis de J Brahms i E Hanslick El 1900 perdé la vista, però no abandonà la composició Oceàna 1903, Abisso…

Rebé educació musical al cor de Nòstra Dòna dels Doms, a Avinyó, on JPh Rameau havia estat organista el 1702 El 1707 es traslladà a París, on, gràcies a la seva veu excellent, fou nomenat mestre de música del mariscal de Noailles Des del 1708 fins al 1736 fou superintendent de la música a la cort de Sceaux Des del 1720 cantà a la cambra del rei com a ordinaire du roi i fou director artístic dels Concerts Spirituels Compongué òperes i ballets i més de 400 divertissements per a obres de teatre Mouret compartí l’esperit innovador que caracteritzà la millor música escènica francesa…

Estudià direcció d’orquestra al Conservatori Reial de Brusselles, i el 1968 guanyà el Concurs Internacional de direcció d’orquestra Nicolai Malko de Copenhaguen Aquell mateix any s’incorporà com a segon director de l’Orquestra de la Radiotelevisió de Luxemburg, càrrec que durant deu anys alternà amb la direcció d’orquestres arreu d’Europa La seva passió per la veu feu que, parallelament a la direcció orquestral, es dediqués a la direcció de cors Pedagog reconegut internacionalment, ha estat professor al Conservatori de Luxemburg i ha impartit classes magistrals a França, Alemanya i Catalunya…

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos…

Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la música…

Estudià al Colegio Real de Madrid i el 1784 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella en substitució de l’italià Buono Chiodi, càrrec que ocupà fins a la seva mort Deixà una extensa producció de més de 500 misses, salms i motets, la majoria conservats en acurades enquadernacions fetes en vida de l’autor i que es poden trobar a l’arxiu de la catedral de Santiago El seu llenguatge, refinat i elegant, evolucionà des del Barroc tardà fins al Classicisme La qualitat i amplitud de la plantilla de músics que reuní a la capella catedralícia li oferí la…

Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent El 1861 fou…