Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…
La Glòria del doctor Larén
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben dos…
Josep Maria Falcó i Sanmartí

Josep Maria Falcó i Sanmartí
© Editorial Milenio
Militar
Militar i pilot d’aviació.
Ingressà al cos d’aviació de la Segona República Espanyola al març del 1937 A l’octubre fou ascendit a sergent i al setembre del 1938 a tinent Després d’aconseguir el títol de pilot de combat, fou destinat a Celrà, des d’on volà amb un Polikarpov I-15, Xato A l’abril del 1938 passà a formar part de la Tercera Esquadra de vol nocturn, que patrullava la costa catalana per interceptar vols enemics Abaté diversos caces italians i alemanys FIAT, Heinkel i Messerschmitt, i en la darrera acció 6 de febrer de 1939, dos d’aquests darrers a Vilajuïga Dissolt l’exèrcit de la Segona República, passà a…
castell de Sant Felip

Restes de la capella i del soterrani del castellde Sant Felip
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia.
La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608 Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip o de Sant Felipet , actualment lligada a la vida i a la guarnició militars El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa el 1763 els anglesos el referen El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls El castell fou enderrocat per…
serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…
sega
Agronomia
Etnografia
Època de la sega.
En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era portada ritualment…
remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on es produeix…
màquina piconadora
Construcció i obres públiques
Màquina que serveix per a compactar els materials del sòl, tot afermant-lo i fent-lo més resistent.
Les piconadores són vehicles automòbils proveïts d’un nombre considerable de rodes equipades amb pneumàtics especials i disposades de manera que a una porció d’eix davanter sense roda correspon una roda de l’eix de darrere, i viceversa En les piconadores de corrons , les rodes són substituïdes per dos o més corrons d’acer També són emprades, en compactacions lleugeres, piconadores d’un sol corró, automòbils, de tracció animal o fins i tot manuals Les piconadores emprades en la construcció de carreteres solen pesar entre deu i vint tones i solen tenir una amplada d’acció d’uns 2 m Algunes…
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica trompeta, trombó, etc o en…