Resultats de la cerca

Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la campanya de Màlaga…

El 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V, vescomte de Nimes Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès com a feu de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1133 fou derrotat i obligat pel comte Alfons I de Tolosa a acceptar la senyoria superior d’aquests territoris 1155 El 1157 s’alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II d’Anglaterra contra el comte Ramon V de Tolosa El 1163 es reconcilià amb el comte de Tolosa per ordre del rei francès Lluís VII Morí assassinat pels burgesos bederresos, incitats pel comte de Tolosa, a qui Ramon Trencavell s’…

Durant la guerra entre Lluís XIV de França i Carles II de Castella, nomenat tinent general, tingué sota el seu comandament l’esquadra francesa de la Mediterrània, amb la qual bombardejà Alacant i Barcelona 1691 i continuà les hostilitats al llarg de la costa setge de Roses, el 1693 fins el 1694 El 1697 collaborà amb el duc de Vendôme en la presa de Barcelona Tanmateix, el 1700, amb l’adveniment de Felip V com a rei de la corona hispànica, es posà al seu servei i acompanyà el nou rei des de Barcelona a Nàpols 1702 Aquest li concedí la grandesa d’Espanya El 1703 fou nomenat mariscal de França,…

Fou partidari de la unió del Rosselló a Catalunya quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà 1473, bé que s’havia mostrat indecís en esclatar 25 de gener una revolta filocatalana a la ciutat pocs dies abans que hi entrés el monarca 1 de febrer És dubtosa la veracitat de la seva heroica actuació en defensa de Perpinyà arran del setge de la ciutat posat per Lluís XI de França 1474, en el transcurs del qual preferí sacrificar el seu fill, que es trobava en poder dels francesos, abans de lliurar la ciutat Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l’any 1475 ell ja no era, com…

Era fill d’Hug, comte de Tours, i cunyat del futur emperador Lotari Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte d’Urgell Galí I No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possidoni, d’origen franc En la lluita amb Bernat de Septimània simpatitzà amb els gots descontents d’aquí que estigués a punt de perdre els seus…

Aquest equip ha estat un dels més destacats dels països de la Mediterrània occidental i l’organitzador de l’esquema històric de la península Ibèrica a les èpoques primitives Original pel mestratge de Pere Bosch i Gimpera, entre el 1915 i el 1936 fou format per una primera generació en la qual destacaren Lluís Pericot, Josep de Calassanç Serra i Ràfols i Josep Colominas, molt lligats a l’Institut d’Estudis Catalans Després s’hi incorporaren Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell, Pere de Palol i Antoni Arribas, la majoria posteriorment al 1939, quan el mestre Bosch i Gimpera ja era a l’exili…

Fou secretari de l’arquebisbe de París Pèire de Marca Mort aquest, Baluze publicà l’obra del seu protector Marca Hispanica sive limes hispanicus 1688, fonamental per a la història catalana, i després fou bibliotecari de Jean B Colbert Lluís XIV el bandejà pel fet d’haver publicat una obra que no exalçava la casa de Borbó Publicà diverses obres, de les quals cal destacar un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de l’arquebisbe Marca 1663, l’edició dels concilis de la Narbonesa 1668, els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, i les obres que li han donat…

Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de Devolució 1667-68 i…

Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Robert Goberna i debutà l’any 1905 Del 1920 al 1928 s’establí a París, on perfeccionà els seus estudis amb Alfred Cortot, Vincent d’Indy i Wanda Landowska L’any 1945 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de Música de Barcelona, i dos anys després, de piano Fou un dels fundadors del CIC Compositors Independents de Catalunya, associació de la qual formaren part Eduard Toldrà, Robert Gerhard i Manuel Blancafort, entre d’altres Collaborà amb freqüència en la "Revista Musical Catalana" i "La…