Resultats de la cerca
Es mostren 31519 resultats
la Colònia Puig
Colònia industrial
Colònia d’estiueig del municipi de Marganell (Bages), al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.
Valldeperes
Vista parcial del poble de Valldeperes, a la comarca de la Conca de Barberà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al N del terme, prop del límit amb el de Bellprat (Anoia), situat a 670 m alt., a la dreta del torrent de Sant Magí, aigua amunt de Montalegre.
serra de les Cambres
Serra
Alineació muntanyosa (961 m) de la Serralada Transversal, situada al límit del Ripollès i la Garrotxa, a l’E del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal i de Sant Ponç d’Aulina.
séquia d’Auir
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Gandia (Safor) paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, de Xeresa i de Gandia.
Fou construïda al s XII després de la conquesta catalana
cala Galiota
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, dins el terme de ses Salines de Santanyí, a ponent de sa Puntassa, al voltant de la qual hi ha la colònia de Sant Jordi
(o es Port de Campos).
Farrera dels Llops
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Sant Joan, en un coster sota el Puig, damunt la confluència de la Valira i el riu de Civís.
Prop del llogaret hi ha l’esglesiola de Santa Agnès, que sembla que és l’antiga parròquia Documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, l’església actual, romànica, té la volta esfondrada les ruïnes són anomenades popularment la Meca Encastada a l’absis es conserva una biga decorada amb escuts Formà part de l’antic terme d’Ars fins el 1970
riera de la Farga
Riera
Afluent del Ter per l’esquerra; neix prop de Centenys (Pla de l’Estany) i, després de recollir l’aigua dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà.
hospital de Colldares
Medicina
Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida de Colldares) al coll d'Ares, dins el terme de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), filial del monestir de Sant Pere de Camprodon.
L’indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l’hospital amb donats l’església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral Resten escasses ruïnes de les edificacions
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister (Cîteaux). Data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos (cistercenc).
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819
illa des Llatzeret
Illa
Illa situada a la boca del port de Maó (Menorca), davant el promontori de la Mola, la qual fins el 1900, que hom construí el canal de Sant Jordi, fou unida a la riba septentrional del port.
Carles III feu construir-hi un llatzeret el 1786, notable edifici de factura neoclàssica voltat de murs, amb vuit portes, que no fou inaugurat fins el 1817 Des d’aquesta data fins al 1911 hi havien fet quarantena 13857 vaixells Actualment, hi ha una residència per a funcionaris ministerials