Resultats de la cerca

L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges Es conservà incorrupta fins el 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés 1686 i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Morató, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir

Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el…

N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb ells i ho ha de pagar…

Situació Una vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons R Viladés L’església es dreça al costat del mas de Cor-de-roure, antic hostal situat a la banda nord-occidental del terme, prop del territori de Montmajor, a la capçalera de Merola Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 99,1 —y 48,3 31 TCG 991483 S’hi arriba fàcilment per la carretera de Navars a Serrateix En arribar a Viver i passada la primera casa, veurem un indicador que diu a Sant Joan, on s’inicia la pista que mena a l’…

L’església de Sant Pere de Milany degué ésser en els seus primers anys d’existència, la capella del castell de Milany, que esdevingué centre jurisdiccional dels termes deVallfogona i Vidrà amb llurs parròquies El castell és esmentat ja l’any 962, en una donació que Miró, levita, féu al monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’un alou que per llevant limitava amb “ ipso Rigato qui discurrit de Castro Melango ”, encara que la “ serra de Metano ” apareix esmentada ja l’any 918…

Làpida funerària de Xixilona, filla de Guifré el Pelós, monja del petit monestir de Santa Maria del Camí, la Garriga, 945 CSMC-ECSA El procés d’institucionalització de la dedicació de les dones a la vida religiosa s’inicià als comtats catalans al final del segle IX i es produí contemporàniament i parallelament a la feudalització de les relacions socials, contribuint-hi amb la creació de dominis monàstics que s’erigiren com a centres de poder feudal Malgrat l’aparent similitud fenomenològica, el monaquisme femení fou conseqüència d’una història i d’unes necessitats socials distintes del…

Situació Perafita és una població pertanyent al Lluçanès L’església de Sant Pere és la parroquial, que es troba enmig del poble Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293 x 26,1 —y 55,1 31 tdg 261551 S’hi arriba per la carretera del Collet del Vilar a Prats de Lluçanès Història Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou aviat una parròquia independent, categoria que encara manté actualment El lloc de Perafita surt citat ja com a límit de la parròquia d’Olost des de l’any 909 Les primeres notícies de l’església són de l’any 1074 i corresponen als…

La geografia Cap de comarca, Ripoll Des del punt de vista morfològic, el Ripollès, bé que immergit en el muntanyam pirinenc oriental, consta de tres sectors un fragment del Pirineu axial, caracteritzat per la superficialitat de l’empremta del glacialisme un sector del Prepirineu meridional, d’orientació WSW-ENE, que desapareix a la ratlla del Ter per reaparèixer a l’Empordà, arran de la Muga i el Subpirineu, el veritable Prepirineu ripollès, amb més margues i gresos que el Prepirineu ponentí, calcari, i d’època més recent, eocènica i no mesozoica El Pirineu axial ripollès assoleix al Puigmal…