Situació
Una vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons.
R. Viladés
L’església es dreça al costat del mas de Cor-de-roure, antic hostal situat a la banda nord-occidental del terme, prop del territori de Montmajor, a la capçalera de Merola. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 99,1 —y 48,3 (31 TCG 991483).
S’hi arriba fàcilment per la carretera de Navars a Serrateix. En arribar a Viver i passada la primera casa, veurem un indicador que diu a Sant Joan, on s’inicia la pista que mena a l’església. El recorregut s’apropa als cinc quilòmetres. Cal demanar la clau a la masia de Cor-deroure, que és a tocar la capella. (FJM-AMB)
Història
La primera notícia que confirma l’existència de l’església de Sant Joan de Montdarn és de l’any 899, en esmentar-se l’existència d’una cel·la propera a Cardona (in Cardona cellam sancti Iohannis, cum finibus et adiacenciis suis). Aquesta comunitat monàstica devia ésser molt petita, però estretament vinculada a l’obra gegantina de la repoblació. Les terres que ocupava molt probablement foren cedides pel comte Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, del qual la seva filla era abadessa, amb la intenció que aquest monestir, com també el de Ripoll en altres llocs veïns, col·laborés en la tasca de la repoblació i consolidació del territori. Fou l’abadessa Emma de Sant Joan qui consolidà en aquest lloc la vida religiosa i parroquial fent consagrar l’església de Sant Joan, església novament construïda i que devia aplegar la comunitat canonical, l’any 922.
Acta de consagració de l’església de Sant Joan de Montdarn (11 de desembre de 922)
"Omnibus non habetur incognitum sed quibusdam patefactum, qualiter ego Emma, aspirante clemencia Xpisti abatissa, superna tribuente clemencia aliquantulum previdens pro amore divinitus celestis patrie et pro timore orribilis gehenne penarum, considero pondus peccatorum meorum vel pertimesco ad eterne iudicis iram ut ante tribunal Xpisti veniam merear adipisci de peccatis meis in corde meo deponere decrevi ut ecclesiam in honore Dei omnipotentis et sanctorum omnium vel martyris beati Ihoannis Babtiste, qui est situm in pago Bergitano seu in villa que vocant sancti Iohannis antiguitatis, una cum consensu domino Rodulfo episcopo vel cum omni katerva de eorum, qui ibidem preesse videntur et Deo vota famulantur, preco ad iam supradicto pontífice de supradicta ecclesiam ut Deo auxiliante et eius misericordia propiciante ut ad sanctam consecracionis diem dedicasset quod ita et facit incunctanter. Ob hoc igitur ego Emma abbatissa dono ad prememoratam ecclesiam kasullam, stolam, manipulum, alba, missale, leccionarium, psalteria, verga antiphonarii et sermones ad exortandum sanctorum catholicorum patrum, et dono uno ex orto qui est ante ipsa ecclesia contra meridie et terra una quem emi de homine nomine Dodoni, qui est infra fines de kastro qui fuit quondam Witisclo, qui infrontat de [...] in terra Ermegilde et de tercia in domo Sexelmi. Dono hec omnia, quod superius insertum est, ad supramemoratam ecclesiam vel ad ipsos sacerdotes qui ibidem serviunt vel deinceps Deo servituri sunt propter sanctam dedicacionem in subieccione sancti Iohannis Babtiste monasterii, qui est situs in comitatum Ausona in valle Riopullo, iusta flumen Teceri, cuius ego regimen teneo ut pro me iamdicta vel genitori et genitrici mea necnon et parentum meorum a Domino eius misericordia [...] et per singu[los] annos tam ex decimis quam ex donaria dotis, ipsi sacerdotes qui ibidem Deo serviunt ad domum sancte Marie sedis orgellitani vel ad ipsum pontificem qui liminibus ipsius ecclesie previdet libras duas in luminaria persolvantur. Enim vero ego Rodulfus, episcopus sedis sancte Dei genitricis Marie Orgellitane ecclesie, consecro hanc ecclesiam in honore sancti Iohannis Babtiste et martiris fundatam et constituo atque perpetualiter et condono parrochiam. Et habet terminos ex latere meridie in serra de Taxo, deinde vadit ad ipso villare de Leutardo, inde pergit per ipsa strata Kardonense, qui est subtus ipso alode de Mirone comite que nominant Miralias, inde pervenit ad ipsum alode de sancto Saturnino monasterii et pervenit ad fines de parrochiam de Castro Serras, deinde per fines de parrochiam de ipsa Sponiola et pervenit per ipsa strata Kardoniense usque in rio Anaveix et pergit per ipsa strata qui venit ad sanctum Iohannem et concluit usque in serra de Taixo, hi concludunt isti termini de parrochia sancti Ihoannis. Infra has fines quanti homines ibi habitant vel laborant, decimas et primicias dono atque concedo ad ipsam ecclesiam sancti Ihoannis, sicut auctoritas iubet in subieccione sancti Ihoannis monasterii qui est fundatus in comitatu Osona in valle Riopollense, iuxta flumen Tezero. Decernimus atque inconvulsibiliter atque perenniter statuimus ut per singulos annos sacerdotes atque ministri ecclesie more kanonicorum concilia celebrare indesinenter expediant sive et chrismale ministerium secundum statu kanonico et fratrum consuetudinem celebrare non differant et prefixis temporibus occurrere non obmittant.
Facta dotte vel donatione ·III· idus decembri anno ·XXV· regnante Karulo rege filio Ludovico, post Odoni.
Rodulfus hac si indignus episcopus. Agericus, archipresbiter, SSS. Sig+num Scluva presbiter SSS. Cixilus presbiter SSS. Sig+num Nantulfus presbiter SSS. Senderedus levita SSS. Mancio presbiter SSS. Blandericus presbiter SSS. Petronius presbiter SSS. Boso levita, SSS. Traserimus presbiter SSS. Sig+num Leutarius presbiter SSS. Sig+num Geldemirus subdiaconus SSS. Sig+num Gontarius clericus SSS. Asenarius, presbiter SSS. Ennego levita atque abba SSS. Daniel SSS. Sig+num Goltredus. Sig+num Astoaldus. Tudericus SSS. Eldegotus SSS. Ugubaldus SSS. Daco SSS.
Atilus presbiter atque monacus, qui hanc dotem vel donacionem [scripsit] die et anno quod supra."
Original: Pergamí de 135 × 267 mm. Arxiu de la Corona d’Aragó, Miró 42. Arxiu de Sant Joan de les Abadesses, sec. A, núm. 62.
F. Udina: El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, Barcelona 1951, pàgs. 207-209, núm. 73.
Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” 1, 1978, pàg. 84.
Traducció
"No sigui desconegut de ningú, ans sigui de tots conegut que jo, Emma, aspirant a abadessa, per la clemència del Crist i atribuint la clemència superior en tot el que veig per amor diví de la pàtria celestial i per temor a les terribles penes de l’infern, considero el pes del meus pecats i temo la ira de l’etern judici i, per a merèixer d’obtenir la gràcia davant el tribunal de Crist, vaig decretar apartar del meu cor els meus pecats, per tal que l’església en honor de Déu omnipotent i de tots els sants i del màrtir sant Joan Baptista, que es troba situada al territori de Berga i en la vila que en diuen de Sant Joan des de l’antiguitat, amb el consentiment del senyor bisbe Radulf i amb tota la unió de tots aquells que semblen dirigir i serveixen amb vots a Déu, prego al citat bisbe de l’esmentada església que, amb l’ajuda de Déu, i essent-nos propici amb la seva misericòrdia, que dediqui el sant dia a la consagració i que així ho faci sense retard. Per això jo, Emma, abadessa, dono a l’esmentada església una casulla, una estola, un maniple, una alba, un missal, un leccionari, un saltiri, paraules de l’antifonari i sermons dels sants pares catòlics per a exhortar els fidels, i dono un hort que és davant aquesta església, per la part del sol ixent, i una terra que vaig comprar a un home de nom Dodó, que és dins els termes del castell que va ser del difunt Guitiscle, terra que limita (...) amb la terra d’Ermegild i, pel tercer costat, amb la casa de Sexelm. Dono tot el que més amunt és escrit a l’esmentada església i als sacerdots que allí serveixin, ara o més endavant, Déu, per la santa dedicació, subjecta al monestir de Sant Joan Baptista, que és situat al comtat d’Osona, a la vall de Ripoll, al costat del riu Ter i del qual jo tinc la direcció, per tal que per mi, ja esmentada, i pel meu pare, la meva mare i els meus parents per la misericòrdia del Senyor (...) i cada any dels delmes que de les donacions del dot els sacerdots que allí hi serveixin Déu, paguin a l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe que cuida els seus llindars, dues lliures per a la il·luminació. I jo, Radulf, bisbe de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consagro aquesta església, fundada en honor de Sant Joan Baptista, màrtir, i determino i la constitueixo perpètuament en parròquia. Els seus termes els té, pel costat de migdia, a Serrateix, després va cap al vilar de Leutard, d’allà es dirigeix pel mateix camí de Cardona, que és sota l’alou del comte Miró, i que en diuen Miralles, després arriba a l’alou del monestir de Sant Sadurní i arriba als termes de la parròquia de Casserres; després, pels límits de la parròquia de l’Espunyola, arriba pel camí de Cardona fins al riu Anaveix i passa pel mateix camí que ve a Sant Joan i acaba a Serrateix; aquí s’acaben els límits de la parròquia de Sant Joan. Dintre aquests termes, tots els homes que hi habiten i hi treballen, dono i concedeixo que paguin a l’església de Sant Joan, tal com mana l’autoritat, i estiguin subjectes al monestir de Sant Joan, que és fundat en el comtat d’Osona, a la vall de Ripoll, al costat del riu Ter. Determinem i ordenem perpètuament i inarrencablement, que cada any els sacerdots i ministres de l’església, segons el costum dels cànons, procurin celebrar reunions amb continuïtat i no demorin la celebració del ritus del crisma, segons l’estatut dels cànons i el costum dels germans i no deixin d’anar-hi en els temps prefixats.
Fet el dot i donació el dia tres dels idus de desembre de l’any quinzè del regnat del rei Carles, fill de Lluís, després d’Odó.
Radulf, encara que indigne, bisbe. Argeriu, arxiprevere, ho subscric. Signatura d’Esclua, prevere que ho subscric. Quixil, prevere, ho subscric. Signatura de Nantulf, prevere, que ho subscric. Sendered, levita, ho subscric. Manció, prevere, ho subscric. Blanderic, prevere, ho subscric. Petroni, prevere, ho subscric. Boso, levita, ho subscric. Trasemir, prevere, ho subscric. Signatura de Lotari, prevere, que ho subscric. Signatura de Geldemir, subdiaca, que ho subscric. Signatura de Gontar, clergue, que ho subscric. Asenari, prevere, ho subscric. Ènnec, levita i abat, subscric. Daniel, subscric. Signatura de Goltred. Signatura d’Astoald. Teodoric, subscric. Eldegot, subscric. Ugubald, subscric. Dacó, subscric.
Atiló, prevere i monjo, que aquest dot i donació (he escrit) el dia i l’any esmentats més amunt."
L’11 de desembre d’aquest any 922 el bisbe Radulf de la Seu d’Urgell consagrava l’església, construïda al lloc anomenat Sant Joan de l’Antiguitat, nom que evidencia l’existència d’un poblament continuat i d’un culte molt arrelat. Molt a prop de l’església hi ha restes d’eremitoris que probablement acollien la cel·la esmentada ja l’any 899. Ara amb la consagració feta pel bisbe Radulf, germà de l’abadessa Emma, la comunitat emprenia una nova volada; restava formada per uns nou preveres, dos levites, un clergue i un sots-diaca, tots els quals signaven l’acta de consagració. El monestir de Sant Joan de les Abadesses rebria de la nova església i comunitat els delmes i les primícies i pagaria a la Seu de Santa Maria d’Urgell la quantitat de dues lliures de cera, cens totalment simbòlic.
Emma dotà convenientment la nova església amb un hort, terres, ornaments litúrgics i llibres (...kasulam, stolam, manipulum, aba missale leccionarium, psalteria, verba antiphonarii et sermones...). El bisbe d’Urgell en fixà els límits parroquials: Serrateix, Vilar de Lentardo, strata Kardonense, l’alou de Miralles que era propietat del comte Miró i sinònim de talaia, l’alou del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, la parròquia de l’Espunyola i la de Casserres, el riu de Navel i el camí que va de Sant Joan de Montdarn a Serrateix.
La possessió del monestir de les Abadesses sobre el lloc de Montdarn quedà també enregistrat en el Llibre de Canalars: “Titulus feudi Sancti Iohannis de Musandarn qui cum difficultate propter insolitas scripture litteras legitur concessus et confetus. Anno regnante Karolo rege filio Ludovici XXV” (922).
L’any 1118 Pere Ramon donava al monestir-canònica de Santa Maria de Solsona l’alou de Lloberola de la parròquia de Sant Joan de Montdarn.
Quan el monestir de Sant Joan de les Abadesses passà a ser comunitat canonical l’any 1017, sembla que s’hi traslladaren també els membres de la comunitat de Montdarn, la qual, a partir d’aquest any, esdevingué una simple parròquia, tal i com es confirma en la notícia esmentada anteriorment, de l’any 1118.
L’any 1187 l’església de Montdarn és un dels límits de la nova parroquial de Sant Miquel de Viver, consagrada aquest any (de parte vero circi ad sanctum Ioannem de Mondarrii).
En el registre fet ran del cobrament de la dècima apostòlica de l’any 1279, no s’esmenta Montdarn. En el de l’any següent es diu d’una manera clara que aquesta parròquia no havia de pagar res, perquè tenia una renda massa baixa, com també s’esdevingué a les parròquies properes de Montdarn, de Montmajor i del Pujol de Planès.
L’església mantenia la seva categoria de parròquia l’any 1312, categoria confirmada en el curs de la visita al deganat de Berga. El 1371 pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d’Urgell.
L’església romànica de Sant Joan fou sensiblement modificada a partir del segle XIV; en aquest segle es va refer la volta i el mur de migdia i es va allargar la nau. El segle XVI el temple fou sobrealçat i el XVII va construir-se una petita cornisa i un retaule barroc. L’any 1694 es construïa una tomba per a la família Cots davant el presbiteri.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església amb l’estructura romànica molt modificada al llarg dels anys.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’any 1784 una nova ampliació donà forma a l’edifici que avui coneixem; la nau es perllongà a 18,90 m i es construí el creuer coronat per un cimbori; l’interior fou totalment enguixat. La restauració de l’any 1981 ha salvat l’edifici i li ha donat un bon aspecte. (RSR)
L’edifici, tot i que és d’origen romànic, amb el transcurs del temps ha sofert un seguit de remodelacions que l’han transformat ostensiblement, ensems que li han fet perdre una bona part de la seva genuïna estructura medieval. Ja el segle XV o XVI sofrí algunes modificacions, bé que fou durant el segle XVIII quan l’edifici fou més alterat, puix que en aquesta època hom transformà la nau i la volta, hi afegí un creuer i, a més, hi erigí un nou campanar de torre i un cimbori. Finalment durant el segle XIX, hom encara hi introduí algun que altre retoc.
Atès el que hem dit, actualment de l’obra romànica només resta l’absis i alguns fragments de l’inici de la nau, corresponents al presbiteri, on sembla que encara hi ha alguns vestigis del segle X.
L’edifici actual, alterat pels processos remodeladors esmentats, consta d’una nau, rematada, vers llevant, per un absis semicircular, amb l’encreuament d’un ampli transsepte, que dona cabuda a dues capelles laterals. Un simple ressalt, en part escapçat, fa la unió entre la nau, coberta amb una volta moderna, i l’absis, que és cobert amb una volta de pedra d’un quart d’esfera.
Totes les finestres que il·luminen el temple són modernes. Fins i tot la finestra absidal ha estat transformada.
L’accés a la capella es fa a través d’una porta moderna, situada al capdavall del mur de migdia, que suplí l’antiga, la qual és ara emparedada a la paret de tramuntana del presbiteri.
Exteriorment l’edifici acusa, com a l’interior, les remodelacions modernes al·ludides. L’únic element romànic que destaca, a desgrat encara d’alguna modificació, és l’absis, que és ressaltat per bandes llombardes, on es recolzen uns amplis arquets que substituïren les arcuacions cegues originals. Altrament, la finestra del compartiment central també ha estat transformada.
L’aparell, corresponent a l’obra romànica, ha estat fet amb carreuons, de mides petites, que són disposats en filades horitzontals, amb el lligam d’un morter compost de sorra i calç.
Deixant de banda les modificacions modernes, la part que resta de l’obra primitiva s’adapta perfectament a les obres romàniques del segle XI.
És probable que entre els paraments romànics n’existeixin alguns d’anteriors.
L’edifici és ben conservat, bo i més després d’unes recents obres de restauració. (FJM-AMB)
Sepultures
A la roca on s’assenta l’absis de l’església, s’hi han localitzat diverses tombes antropomorfes, datables dels segles IX-X. Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 99,1 —y 48,3 (31 TCG 991483). (FJM-AMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, Editorial Vicens Vives, Barcelona 1961, pàgs. 73-150
- Arxiu de Solsona. Fons de Serrateix
- Josep M. Badia i altres: Sant Joan de Montdarn, “Patronat d’Amics de Serrateix”, Berga 1981
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 84-180
- Prim Bertran: La dècima de la diòcesi d’Urgell corresponent a l’any 1391, “Urgellia”, vol. 2, la Seu d’Urgell 1979, pàgs. 257-346
- Eduard Junyent: El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de les Abadesses 1976, pàg. 16
- Antoni Pladevall: Els monestirs catalans, Ed. Destino, Barcelona 1978, pàgs. 26 i 32
- Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80), Transcripció, edició i índexs de Josep Rius i Serra, vol. I, CSIC, Barcelona 1946, pàgs. 179-217
- Joan Serra i Vilaró: Història de Cardona, Tarragona 1966, pàg. 26
- Federico Udina: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, CSIC, Barcelona 1951, doc. 73
Bibliografia sobre les sepultures
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 60-61
- Ramon Viladés i Jordi Bolòs: Viver i Serrateix, a Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona 1981, pàgs. 270-276