Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Clicquot
Música
Família d’orgueners francesa.
Al llarg d’un segle i mig desenvoluparen l’orgue barroc francès, tot treballant conjuntament amb d’altres orgueners com els Hénocq, els Lesclop, els Lespine i els Thierry Robert ~1645-1719, el primer del llinatge, fou nomenat facteur d’orgues du Roy La seva obra més representativa és l’orgue monumental de la collegiata de Saint-Quentin a París 1697-1705 Tot i que cap dels seus instruments no ha sobreviscut, ha estat considerat el millor orguener francès del començament del segle XVIII Els seu fills Jean Baptiste 1678-1746 i Louis-Alexandre 1684-1760 també foren orgueners…
Lluís d’Aragó
Cristianisme
Cardenal.
Primogènit d’Enric d’Aragó, marquès de Gerace i de Polixena de Centelles A la mort del pare 1478 heretà el marquesat i el càrrec de protonotari del regne El 1492, es casà amb una neboda del papa Innocenci VIII, Battistina Usodimare Cibo 1492 Dos anys després seguí la carrera eclesiàstica, a la qual era destinat pel tractat entre Alexandre VI i el nou rei de Nàpols Alfons II Fou protonotari apostòlic i elevat a cardenal-diaca 1496 El 1499, arran de la conquesta francesa de Milà, Frederic I de Nàpols l’envià, juntament amb la reina Joana, vídua de Ferran I, a demanar ajuda a Ferran…
Albrecht Altdorfer

Albrecht Altdorfer
©
Pintura
Pintor bavarès.
Treballà a Ratisbona, d’on fou regidor i arquitecte municipal És considerat el cap de l' escola del Danubi En diverses obres donà predomini al paisatge sobre la figura humana tant l’individu Sant Jordi al bosc, 1510, Munic com la massa Batalla d’Alexandre o d’Issus , 1529, Munic són elements empetitits per la magnificència de la natura, que és descrita minuciosament La importància que l’artista concedeix a la natura el portà a fer el que possiblement és la primera pintura on el paisatge és el tema únic Vista del Danubi, 1520, Munic Sovint també emmarcà les figures dins…
Primera edició de segells catalanistes de la Unió Catalanista
Primera edició de segells catalanistes de la Unió Catalanista, amb una tirada de 2 milions d’exemplars, amb disseny d’Alexandre de Riquer i Inglada
palaus Farnese
Façana del palau Farnese , a Roma
© Fototeca.cat
Palau
Palaus fets construir per Alexandre Farnese, l’un a Roma i l’altre a Caprarola.
El palau de Roma fou començat 1514 per Sangallo el Jove, al qual succeí 1546 Miquel Àngel, que n'edificà l’entaulament i el tercer ordre d’arcades del pati Giacomo della Porta en féu la façana posterior i acabà el palau 1580, l’interior del qual fou decorat pels Carracci El palau de Caprarola és obra d’AVignola i té forma pentagonal, amb un pati circular
Jofré de Borja
Història
Príncep de Squillace, fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei.
Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics a nou anys era ja canonge de València El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’Albaida, de la qual…
Grup d’Independents pel Socialisme
Partit polític
Col·lectiu fundat al maig de 1976 que defensà el socialisme i l’autodeterminació.
Els líders foren Alexandre Cirici, M Aurèlia Capmany, Francesc Sabater i Jordi Llimona Al novembre de 1976 s’integrà en el Partit Socialista de Catalunya Congrés
Gautier de Coste La Calprenède
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Les seves adaptacions novellesques de la vida d’Alexandre Cassandre 1642-60, Cléopâtre 1647-58 i Faramong inacabada foren obres molt llegides a mitjan s XVII
Els Verds-Federació Progressista
Partit polític
Partit constituït a l’abril de 1987 a Barcelona per la Federación Progresista.
Volia aconseguir una societat que garantís el benestar per a tots els ciutadans Els promotors foren Remedios Pascual Miralles, Joaquín Mouras Sender, Antonio Rodríguez Galión i Alexandre Miranda Espinosa
staršina
Història
Membre de l’administració local russa.
D’acord amb les reformes establertes pel tsar Alexandre II a mitjan s XIX, presidia la municipalitat cantonal, elegida per l’assemblea del volost ' o conjunt de comunes rurals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina