Resultats de la cerca

Estudià amb F Fenaroli al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nàpols Treballà durant molts anys com a maestro al cembalo al Teatre San Carlo La seva primera òpera, L’impresario burlato , fou estrenada amb èxit el 1797 El 1808 estrenà l’òpera L’italiana in Algeri sobre el mateix llibret que el 1813 G Rossini utilitzà per a la seva obra homònima Gràcies a la intervenció de G Paisiello, fou nomenat co-auditore della Regia Came ra e Capella Palatina Considerat un dels millors mestres de cant napolitans de la seva època, el 1813 entrà al Conservatori de Nàpols com a primo maestro di canto

Era fill de Ramon I de Pallars i Ribagorça Estigué casat amb Goldregot, filla de Miró II de Cerdanya, i fou sens dubte sota la influència d’aquesta, alhora influïda pel comte Borrell II de Barcelona, que el comtat de Pallars passà definitivament al cantó dels comtats catalans orientals, fet que determinà, vers la fi del segle X, la desaparició definitiva de la llengua basca pallaresa i de la llengua romànica pallaresa a benefici del català Els tres primers foren conjuntament comtes, almenys des del 963 els dos primers i des del 966 el tercer, després d’uns quants anys de regència…

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, estudià un màster de literatura a Anglaterra i una residència d’escriptura als Estats Units d’Amèrica Entre la seva obra destaca, Bèstia 2012, premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, Els dics 2018, premi Documenta de narrativa 2017, Canto jo i la muntanya balla 2019, premi Anagrama de novella en català 2019 i premi de literatura de la Unió Europea 2020, obra traduïda a una vintena d’idiomes, i Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres 2023, premi Finestres 2024, premi  Lletra d'Or 2024 i premi Europeu de Literatura dels Països…

Començà els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment els continuà a Madrid, on fou alumne de Joaquín Turina composició i de José Cubiles piano Inicià la carrera com a concertista en solitari, però aviat s’orientà cap a la música de cambra i sobretot cap a l’acompanyament En aquesta darrera faceta esdevingué un dels pianistes més destacats de la seva generació Acompanyà Teresa Berganza , amb qui es casà 1957, i també Victòria dels Àngels, Jessye Norman, Pilar Lorengar i Carlo Bergonzi, entre d’altres Impartí cursos d’interpretació a Europa i els Estats Units L’any 1979 fou nomenat…

Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en filologia romànica Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua Gonzalo Cantó su vida, su teatro, su poesía 1967, Glosario de arte i artistas alcoyanos 1967, El humanista Andrés Sempere 1968, Autorretrato 1970, Escritores de Alcoy 1973, El combate político de Juan Botella y Asensi 1981 i Amando Blanquer en su…

Per bé que les corts ja havien votat la república federal, l’oposició del govern Pi i Margall a realitzar la federació “des de baix” impulsà els sectors federals “intransigents” a llançar-se a la proclamació dels cantons federals, com a cop de força que obligaria el poder a acceptar el fet consumat La insurrecció fou iniciada el 12 de juliol a Cartagena i s’estengué per tota la costa meridional mediterrània, on predominava el federalisme Pi i Margall dimití i fou substituït per Salmerón 18 de juliol a la presidència del poder executiu de la República, fet que donà lloc a una extensió del…

Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, senzill i sense ornamentació F Tur Saldet és a l’extrem nord-est de l’extens terme de Ventalló, però molt a la vora, uns 800 m a ponent, de la vila de l’Armentera, vora el marge dret del rec del Molí i a uns 300 m de la riba dreta del riu Fluvià L’església de Santa Eugènia és al mig del reduït nucli del poblet Mapa 258M781 Situació 31TEG054689 La carretera de l’Armentera a l’Arbre-sec veïnat on enllaça amb la de la Bisbal a Figueres i Portbou i Ventalló, passa per Saldet JBH Història En un precepte de l’any…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S Sanderson, S Kurz i N…

Arran de la victòria de Lepant, publicà en un sol volum una Primera parte de la crónica del muy alto y poderoso príncipe don Juan de Austria , en prosa, i un Canto al modo de Orlando de la memorable guerra entre el gran Turco Selimo y la Señoría de Venecia con la felicíssima victoria del sereníssimo señor don Juan de Austria , en vers Barcelona 1572 La darrera és traducció d’un original italià i en els preliminars hi ha tres poesies llatines de LJ↑Vileta, les mateixes que inclogué, i traduí al català, Joan↑Pujol en la seva obra sobre el mateix tema És molt probable que Costiol estigués…