Santa Eugènia de Saldet (Ventalló)

Situació

Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, senzill i sense ornamentació.

F. Tur

Saldet és a l’extrem nord-est de l’extens terme de Ventalló, però molt a la vora, uns 800 m a ponent, de la vila de l’Armentera, vora el marge dret del rec del Molí i a uns 300 m de la riba dreta del riu Fluvià. L’església de Santa Eugènia és al mig del reduït nucli del poblet.

Mapa: 258M781. Situació: 31TEG054689.

La carretera de l’Armentera a l’Arbre-sec (veïnat on enllaça amb la de la Bisbal a Figueres i Portbou) i Ventalló, passa per Saldet. (JBH)

Història

En un precepte de l’any 859, concedit a precs del marquès Humfrid, el rei Carles el Calb confirmava al fidel Oriol el vilar de Requesens i el vilar de Saldet: “in pago Impuritano, súper Fluvianum, id est villare quod dicitur Salcidum.”

En dos documents de l’any 913 Saldet (“villa Salicedo, Salizedo”) s’esmenta entre els límits del terme de Vilamacolum.

L’església parroquial és citada l’any 1094, quan Ramon Guillem donà al monestir de Santa Maria de Roses propietats situades al terme de Santa Eugènia de “Salzed”.

El lloc de Salcidum és esmentat en un document de l’any 859 i no el tornem a trobar fins l’any 1225, en què el topònim és escrit Salzeto. Altres notícies relatives a aquest indret són de l’any 1316 que es redimí el bovatge al comte d’Empúries; de l’any 1330 en què el senyor del castell de Pelacalç tenia en feu la desena part del delme de la parròquia; de l’any 1421, a causa de les inundacions que degueren destruir —o gairebé— el poble.

L’església parroquial de Saldet fou sempre dedicada a Santa Eugènia, i com a tal figura en els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV i posteriorment. (JBH-MLIC)

Església

L’església parroquial de Santa Eugènia de Saldet és un petit edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral apuntat. El tram de volta comprès entre l’arc toral i l’obertura de l’absis té un perfil apuntat.

La porta és situada al cantó de migjorn i s’obre amb llinda i timpà llis, i és emfasitzada per dos arcs en gradació. Al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, una altra molt més estreta, d’una sola esqueixada, al cantó de tramuntana de l’hemicicle absidal. El mur de ponent fou aterrat quan s’amplià el terme per aquest cantó. Sobre el mur de la nova façana de ponent hi ha un campanar de cadireta, d’un sol arc, i damunt la testera de la nau, a llevant, n’hi ha un altre de dos arcs, més ornamentat. Tots dos campanars són afegits a l’estructura original.

El temple és orfe de tota ornamentació; només una senzilla motllura forma el ràfec de la coberta, que a la nau és incurvada, mentre que a l’absis és excurvada.

L’aparell és de carreus ben tallats i escairats, sense polir, disposats en filades molt uniformes i regulars. Les seves característiques formals i tecnològiques permeten de considerar-la com una obra bastida dins el segle XII, dins les formes rurals. (JBH-MLIC)

Bibliografia

  • Jaume Caussa i Sunyer: Santa Eugènia de Saldet i la seva història, “Anales Del Instituto De Estudios Ampordaneses”, IV, Figueres 1962, pàgs. 171-178.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II -B (All Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 374-375.