Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
Sant Joan del Pont
Església
Església de la vila de Cardona (Bages), construïda el 1576 al cap del pont de Sant Joan (de set arcs, refet modernament), damunt el Cardener, al NE de la població, que comunicava amb els camins a Solsona i Berga.
L’església era adossada a un important hostal
Matamargó

Església de Sant Pere de Matamargó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren al curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial Sant Pere depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia
El paisatge vegetal dels Prepirineus (territori pirenaic perifèric)
Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…
Santa Margarida de Sagàs
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-occidental F Junyent-A Mazcuñan L’església, envoltada de roures i alzines, s’alça dalt un tossal situat sobre uns camps emplaçats a un quilòmetre, vers tramuntana, de l’església parroquial de Sant Andreu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 14,1 —y 56,8 31 TDG 141568 Un cop situat a Sagàs, concretament a la banda de ponent de l’església de Sant Andreu, en direcció a tramuntana, s’inicia un camí que mena a uns camps, sobre els quals, emboscada…
Santa Maria del Vilaró o del Puig (Olius)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església amb la capçalera L Prat A l’extrem oriental del municipi d’Olius, a frec del municipi de Navès, hi ha aquesta esglesiola, situada al cim del serrat de Santa Maria, el qual és veí del serrat, on hi ha les restes de l’antic poblat ibèric d’Anseresa Prop seu passa el riu Cardener que, no gaire lluny, forma l’embassament de Sant Ponç Mapa 329M781 Situació 31TCG735492 Al punt quilomètric 7,300 de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb uns 2 km deixa a Santa Maria del Vilaró Una altra opció per a…
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
Coaner
Església parroquial de Coaner
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, on desemboca aigua amunt de Súria després de néixer prop de la Molsosa (Anoia) i resseguir la serra de Castelltallat.
El terme inclou també part de la colònia Valls L’església parroquial de Sant Julià és del segle XI
Viver i Serrateix
El poble de Viver, al municipi de Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…
Pratformiu
Llogaret
Llogaret del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1 670 m alt.), que la separa de la vall del Cardener.
rua de la Llosa de Cavall
Congost
Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l’esquerra, i el pla de Ricard i la serra d’Encies, a la dreta, al límit S de la vall de Lord, dins el municipi de Navès (Solsonès).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina