Resultats de la cerca

Tots dos pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i aparellaven veles rodones El major portava, també, una aurica Aparegué al s XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant Subsistí mentre perdurà la navegació de vela

Aquesta coincidència de durada pot mesurar-se en nombre de pulsacions o, també, en temps real minuts, segons, etc En aquest sentit, dos o més fragments de música molt sovint dins d’una mateixa peça es diu que són isòcrons o que mostren isocronia quan tenen una durada perceptiblement igual o bé quan tenen el mateix nombre de pulsacions

També s’anomena segona abreujat 2a la segona nota de l’escala respecte d’una nota donada La 2a M té dos semitons do 3 -re 3 , la 2a m té un semitò do 3 -re♭ 3 , la 2a aug té tres semitons do 3 -re♯ 3 i la 2a dim no en té cap do♯3-re♭ 3

És el lligat més simple i l’únic que es pot fer en un curs de dos fils d’ordit i dues passades de trama El seu enunciat és 1 e 1 , i es pot fer amb dos lliços solament Hom l’empra en teixits d’organdí, batista, lona, moletó, pongis, etc

La politextualitat fou un element destacat del motet dels segles XIII al XV i, amb menys freqüència, es troba en obres de música profana Encara que els textos solien estar en llatí, no falten exemples de combinacions amb altres idiomes, com per exemple el motet anònim a tres veus del segle XIII On doit fin amor/La biauté/In seculum , que combina dos textos francesos en les veus aguda i mitjana amb el llatí a la veu de tenor Els principals autors que recorregueren a la politextualitat foren G de Machaut, J Dunstable i G Dufay

En la teoria tradicional hom anomena interval melòdic el que separa dues notes que sonen consecutivament, i harmònic el que hi ha entre dues notes que sonen alhora Hom distingeix els intervals amb un numeral, que reflecteix la quantitat de tons o graus de l’escala que abraça l’interval comptant-hi també l’inicial així, l’interval do 3 -mi 3 és un interval de tercera ascendent, i l’interval do 3 -mi 2 ho és de sexta descendent Segons el nombre de semitons que separen els dos sons, els intervals de segona, tercera, sexta i sèptima són majors o menors els de la quarta, quinta i…

La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més…

Tots els pals són de dues peces i aparellen, cadascun, una aurica i una escandalosa El buc de les goletes sol ésser de línies més fines que el dels altres velers Les goletes foren sempre de dos, tres o quatre pals, però des de la darreria del s XIX fins després de la Primera Guerra Mundial, als EUA, en un últim intent de competir amb els vapors, hom construí força goletes de cinc pals com ara la “Governor Ames”, la “Nathaniel TPalmer”, la “John BPrescott”, etc, molt poques de sis com ara la “George WWells”, l’"Eleanor APercy” i la “Wyoming” i àdhuc una de set la “Thomas WLawson”

Escrita per Juli Lorente Segura, expúgil i àrbitre internacional de boxa Comprèn dos volums cronològicament consecutius editats el 1996 per Tot Editorial L’obra inclou una introducció als orígens de la boxa en les antigues olimpíades i una retrospectiva sobre els inicis d’aquest esport a Catalunya Conté una relació de tots els combats i campionats amateurs i professionals disputats a Catalunya i s’acompanya d’un ampli recull de fotografies

En algunes contrades hom considera terçat el bestiar oví i cabrú des dels tres dies fins als quatre anys, i en d’altres els animals porquins i bovins i els muls entre dos i tres anys d’edat