Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, sempre estigué vinculat al món de l’empresa Juntament amb Carles Ferrer Salat i Alfred Molinas, fou un dels renovadors de la patronal catalana Foment del Treball en el moment de la restauració de la democràcia Fou president i conseller delegat d’Industrial Bolsera president del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona i de la Fundació d’Indústries Gràfiques de Barcelona i vicepresident de la Federación Nacional de Industrias Gráficas i de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales També fou membre de la Fédération Européenne…

Molt jove, acabada la Guerra Civil Espanyola, el 1939, passà amb la seva família a França, on restà alguns mesos, i des d’on es traslladà el mateix any a Mèxic En aquest país, després d’acabar els estudis de primària, inicià la seva formació artística en dibuix i pintura a l’Instituto Nacional de Bellas Artes INBA i a l’Escuela de Cursos Temporales de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM Després de certa experiència en pintura, exposà algunes obres en la II Biennal Interamericana de Mèxic 1960 Més tard, intervingué en exposicions a Los Angeles i San Antonio, als EUA, i també a…

Davanter iniciat a les files del CD Condal 1959-60, seguidament fitxà pel RCD Espanyol 1960-62, on debutà a la primera divisió Després passà al Llevant, on jugà quatre temporades 1962-66 i posteriorment al Mallorca, cinc temporades més 1966-71 En total jugà 148 partits a primera i marcà 36 gols El 1960 disputà un partit amb la selecció catalana a Lisboa Fou internacional juvenil espanyol en quatre ocasions i amb la selecció absoluta en un partit

Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa El 1808 ingressà en l’exèrcit per combatre els francesos defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França 1810 Alliberat 1813, exercí diversos càrrecs militars Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña , acabat el 1825 i que restà inèdit

Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…

Deixeble de Damià Campeny, es formà a Llotja i a l’Academia de San Fernando de Madrid, ciutat on s’installà Féu diversos retrats, busts i monuments, entre els quals el de Lope de Vega 1866 i el del Dr Mariano Benavente 1880, aquest a El Retiro Fou escultor anatòmic del Colegio de San Carlos de Madrid

Religiosa exemplar, féu vot de cercar sempre el més perfecte 1866 Morí en un rapte místic El seu cos es conserva incorrupte Fou declarada venerable el 1896

Migcampista que milità al Club Gimnàstic de Tarragona en dues etapes 1974-79 i 1981-83 També jugà al Màlaga 1979-81, la primera temporada a primera divisió, i la UE Lleida 1983-85

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de la Nòrdic Camp Salomon…

Neix al terme de Villarroya de los Pinares, i rep, prop d’Aiguaviva dins la comarca catalana de Matarranya, el Bergantes Desguassa a l’Ebre prop de Casp, després de passar per Alcanyís Té un cabal mitjà de 8,7 m 3 /s a Alcanyís La pluviositat de capçalera no sobrepassa els 700 mm i ja a Aiguaviva entra en la regió àrida de la depressió ibèrica, amb menys de 300 mm anuals 2,61 l/s/km 2 de cabal relatiu Les seves aigües són aplicades a l’agricultura regadius del Mas de les Mates, Alcanyís i Casp, servides pels embassaments de Santolea 40 hm 3 i Gallifuén 35 hm 3 , al Guadalopillo…