Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi falta el final…
Francesc Vilanova i Bayó

Tito Vilanova, després de la seva signatura com a entrenador del FC Barcelona
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol conegut com Tito Vilanova.
Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3…
,
Les llacunes del Baix Vinalopó
Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…
Artistes, poetes, empresaris i turistes. 1903-1939
Georges Sand i Frederic Chopin, que havien fet la travessia Barcelona-Palma el 1839 en la primera línia regular de vapors al sud dels Pirineus, es van installar a la cartoixa de Valldemossa, secularitzada des de les lleis de desamortització de les propietats eclesiàstiques del 1835 Primers turistes i negocis L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana va viure entre navegacions per la Mediterrània i estades en les seves possessions en terra, començant per Son Marroig i Miramar, a Deià, on va fer dur marbre de Carrara per a construir-hi el mirador Els visitants tenien allotjament gratuït durant…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…
Becadell gros
El becadell gros és un migrador molt rar als Països Catalans, tant a la primavera com a la tardor i, així mateix, es coneixen algunes dades excepcionals durant els mesos hivernals La població europea d’aquesta espècie ha minvat molt durant els segles XIX i XX, per la qual cosa cada vegada és més rara a les nostres latituds Fins ara hom coneix 14 observacions 8 a la primavera, 5 a la tardor i un a l’hivern Vayreda 1889 el cita com a migrador i hivernant rar a la província de Girona A més, hi ha les citacions següents un ocell caçat el 070973 a Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, un ocell el…
la Calaforra
Història
Una de les quatre torres angulars, encara subsistent, de les muralles islàmiques de la ciutat d’Elx (Baix Vinalopó).
la Vall-llonga
Caseria
Caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a l’W del terme, al límit amb el d’Elx (Baix Vinalopó).
Asp
L’església parroquial d' Asp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la depressió que travessa perpendicularment el sistema prebètic valencià i comunica l’altiplà amb el litoral.
Tot el terme és situat entre 200 i 500 m d’altitud, excepte el solc estricte del Vinalopó i algun cim que tanca per l’oest la serra de l’Ofra, 582 m o s’encavalca diagonalment serra de la Forna, 510 m prop de la vila conflueixen les rambles de Tarafa i de Vinalopó Al final del s XVIII la població era de 4 400 h, la qual arribà a duplicar-se cap a l’any 1920, malgrat la considerable emigració a l’Argentina especialment entre els dos segles Hi ha fabricació de soles de cautxú, material elèctric i ceràmica de construcció La part no conreada del terme és d’unes 1 600 ha i la resta és dividida en…
província d’Alacant
Província
Demarcació administrativa del País Valencià, la capital de la qual és la ciutat d’Alacant.
És dividida en 9 partits judicials i 138 municipis 1960 En l’efímera divisió de l’Estat espanyol en prefectures del 1810, la primera reorganització administrativa que, als Països Catalans, fragmentà les unitats històriques, Alacant esdevingué capital de la prefectura del seu nom, corresponent al departament del Cap de la Nau de la divisió proposada per Juan Antonio Llorente uns anys abans, que serví de base d’aquesta reorganització El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província d’Alacant, la més meridional de les quatre en què fou dividit el País…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina