Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria com a afeccionat, però ben aviat, aconsellat pel tenor Luis Lima, començà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal i, parallelament, realitzà els de medicina Aviat debutà al Teatre Arriaga de Bilbao en petits papers Finalment, el 1990 debutà a la Zarzuela de Madrid en el paper de Joaquín de la sarsuela La del manojo de rosas , de P Sorozábal A partir d’aquí inicià una brillant carrera que l’ha dut a la Scala de Milà, l’Òpera de Viena, el Covent Garden i el Festival de Salzburg, on debutà a l’estiu del 1998 en el paper de Rodrigo del Don Carlo de…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film fou…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de vegades alguna…

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos manuscrits de la…

El dia 1 de gener de 1499 entrà com a cantor al servei de la capella musical d’Isabel la Catòlica El seu nom sovint s’ha confós amb el d’Alonso Hernández de Tordesillas, actiu com a cantor a la capella de Ferran el Catòlic cap al 1502 Li ha estat atribuït el villancico Franceses, por que razón del Cancionero Musical de Palacio Altres obres atribuïdes, simplement, a ’Tordesillas’ és probable que no siguin seves, sinó d’Alonso Aquest és el cas d’una missa, de dos magníficats i d’una lamentació que es conserven manuscrits a l’arxiu de la catedral de Tarassona

Es dedicà a la música teatral i la seva producció inclou loas , sainetes , sarsueles i tonadillas Segons Subirà, les tonadillas escèniques de Galván cal situar-les dins de les etapes de creixement i joventut 1757-70 i de maduresa i apogeu 1771-90 d’aquest gènere Una de les obres rellevants del compositor fou la tonadilla titulada Las foncarraleras , estrenada a Madrid, al Teatro del Príncipe, el 25 de setembre de 1772 i reestrenada el 1790 La producció musical de Galván es conserva -més de vint obres- a l’arxiu de la Biblioteca Municipal de Madrid Fou contemporani d’alguns dels…

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó

Destacà en la composició de tonadillas escénicas , sobretot en les etapes inicials i d’apogeu del gènere Compongué també nombroses sarsueles, música de comèdia i sainets Algunes d’aquestes obres tingueren textos de Ramón de la Cruz A l’arxiu arquebisbal de Lima Perú s’han conservat parts d’una missa seva a quatre veus i orquestra datada el 1777

Fou alumne d’Antonio Arias a Madrid i es perfeccionà amb Paul Verhey a la Haia Ha fet una carrera important com a solista amb orquestres del prestigi dels London Mozart Players, els Virtuosos de Moscou o l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields, en auditoris com el Carnegie Hall, el Queen Elizabeth Hall o el Conservatori de Moscou Actualment és flautista principal de l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i de la Chamber Orchestra of Europe És tutor de la Youth Orchestra de la Gran Bretanya i professor de la Royal Academy of Music Ha enregistrat obres de música de cambra amb el Gaudier…

La primera notícia certa de la seva biografia apareix el 1573, any en què fou nomenat organista de la seu metropolitana de Sevilla, per la qual cosa alguns estudiosos han cregut que la seva formació es podia haver iniciat amb el seu predecessor, Pedro de Villada La seva carrera d’organista finí a la seu metropolitana i primada de Toledo, d’on fou nomenat organista al novembre del 1579, bé que oficialment prengué possessió del càrrec el 1580 El fet que Correa de Arauxo inclogui en la seva Facultad Orgánica 1626 un tiento registrat com a "obra de Peraza" dona fe del prestigi assolit per…