Resultats de la cerca

Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual…

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino

El castell de Malpàs prengué el seu nom de l’apellatiu primitiu de la localitat villa de Malpas , 1160, chastrum de Malpas , 1172, que fou canviat al segle XIII per Bonopassu 1268 Senyorejat al segle XII per una família dita de Malpàs, fou llegat el 1172 pel comte de Rosselló Girard II a la milícia del Temple, de la qual passà, amb la senyoria de Bompàs, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la supressió de l’orde del Temple el 1309 En queden alguns vestigis

Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes

La seva obra, d’inspiració romàntica, es nodreix d’un pòsit de tradició, llegendari i popular, teixit de realisme i fantasia i impregnat d’una ferma creença en el poder del bé i d’un deix de moralisme Premi Nobel de literatura del 1909 Es donà a conèixer amb la novella La saga de Gösta Berling 1891 Entre les seves obres hi ha Jerusalem 1901-02, Nils Holgersson underbara resa genom Sverige ‘El viatge fabulós de Nils Holgerssons per Suècia’, 1906-07 i Troll och Männskor ‘Follets i homes’, 1915-21

És considerat l’autor del llibre d’Ageu , redactat possiblement cap a l’any 520 aC, poc temps després de la tornada del poble jueu de l’exili Conté quatre discursos destinats a promoure la represa de la construcció del temple de Jerusalem, interromputs principalment a causa de l’oposició dels samaritans i altres pobles veïns El llibre retreu la indiferència dels jueus, que hauria motivat la secada i la fam que patien Profetitza la futura importància del temple i la victòria de Zorobabel damunt els seus enemics

Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans

Home de confiança de l’emperador persa ArtaxerxesI, fou autoritzat oficialment per a reconstruir les muralles de Jerusalem Repoblà la ciutat 445-433 aC i consolidà després la seva obra en una segona missió La restauració de Nehemies, corroborada per l’obra jurídica d’Esdres, donà a la Judea una fesomia administrativa i espiritual que no s’esborrà sota la dominació grega Nehemies deixà escrites unes interessants memòries de la seva actuació personal, conservades, al costat d’altres documents, en l’obra bíblica coneguda com a llibre de Nehemies

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

Pertanyent al llinatge dels Lusignan i presumpta hereva de les corones de Xipre i Jerusalem, com a filla d’Hug III i germana gran d’Enric II, reis d’aquella illa i titulars d’aquest regne La seva mare fou Isabel d’Ibelin Segona muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , contragué matrimoni per poders, el 1315, a Nicòsia, i la boda fou solemnitzada pel desembre d’aquell any, a la seu de Girona La relació entre marit i muller sovint malalta no fou mai satisfactòria, i no tingueren descendència