Resultats de la cerca

Fou catedràtic de les facultats de dret de Valladolid i, més tard, de Madrid Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española 1915, i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea 1915 Ocupà càrrecs polítics durant la Dictadura i fou el primer delegat de premsa de les forces de Franco en esclatar la guerra civil de 1936-39

El 1878 obrí taller a Barcelona —on sobresurt la seva estàtua d’Elcano 1884, al passeig de Gràcia—, i uns deu anys més tard s’installà a Madrid Féu monuments per la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina —monument a Zumalacárregui, 1887, a Guipúscoa— A Madrid treballà a les esglésies de San Marcos i de les Comendadoras de Santiago Interpretà amb força i barroquisme l’anecdotisme de la seva època

Participà en la quarta croada amb el seu germà Balduí I, i rebé diverses províncies de l’Àsia Menor Capturat Balduí pels búlgars a Adrianòpolis 1205, Enric fou regent, i després, emperador Intentà la reconciliació de les Esglésies llatina i grega, vencé els búlgars a Tessalònica 1207 i Filipòpolis 1208 i derrotà els bizantins dissidents del despotat de l’Epir 1207 i de l’imperi de Nicea 1214

Fou professor a les universitats de Marburg Hessen, Istanbul i Pennsilvània És autor de Mimesis 1946, història del realisme literari des d’Homer fins als nostres dies a través de l’anàlisi estilística dels texts, on demostra la unitat d’evolució de la literatura occidental i la seva configuració partint dels clàssics i del cristianisme medieval Ha publicat també alguns estudis sobre Dante i la literatura llatina medieval

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1950-53 procedent del Deportivo de la Corunya, i jugà 88 partits amb la samarreta blaugrana Guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, la Copa Eva Duarte 1952 i la Copa Llatina 1952 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1952 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Toluca mexicà, el Deportivo, el Saragossa i el Terrassa

La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són anomenades…

El desplegament diplomàtic a escala mundial es podria reflectir, d’una banda, per les variables cartografiades en el mapa 129 i, de l’altra, per la localització de les ambaixades que tenen els diferents estats dels món, però aquesta representació és poc viable a l’escala dels mapes que s’inclouen en aquesta obra És per aquest motiu que s’ha escollit la representació cartogràfica d’un grup d’estats amb la voluntat que constitueixin un model representatiu de la diversitat d’estats del món diferents dimensions, diferent poder econòmic i polític, etc i que aproximin el lector a l’anàlisi general…

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Es proposava de posar a l’abast d’un gran públic obres científiques, tècniques i de divulgació, especialment mèdiques Vers el 1920 s’expandí a l’Amèrica Llatina La “Biblioteca de Iniciación Cultural”, de manuals bàsics, és la que li donà més nom Diversificà l’especialització en diccionaris i enciclopèdies cap a d’altres camps culturals L’editorial esdevingué, fins la seva desaparició 1996, un grup d’empreses d’edicions i distribució en llengua castellana

Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina 1926 Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39 Més tard formà part de la conselleria de finances El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic