Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Acteón
Cinematografia
Pel·lícula del 1965; ficció de 75 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ X Films Madrid ARGUMENT Acteó , de Publi Ovidi GUIÓ JGrau FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Augusto Lega, Miguel Narros MUNTATGE Rosa GSalgado MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Felipe Fernández INTERPRETACIÓ Martin Lasalle, Claudia Gravy, Pilar Clemens, Juan Luis Galiardo, Ivan Tubau, Nieves Salcedo, Virginia Quintana, Guillermo Méndez ESTRENA Barcelona, 13061967, Madrid, 31101968 Sinopsi Recreació moderna del mite d’Acteó i Diana o Àrtemis que es desenvolupa en diversos plans narratius i amb dues actrius alternant-se en el paper de Diana El film…
Antoni Catany i Jaume
Fotografia
Fotògraf, conegut per Toni Catany.
Establert a Barcelona des de l’any 1963, començà estudis de química, però es decantà per la fotografia S’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari La Vanguardia Posteriorment, collaborà al setmanari Destino i altres revistes, com ara Fotogramas o Serra d’Or La seva obra, desenvolupada al marge de modes i tendències, aprofundí en la representació de natures mortes, caracteritzades sovint per l’efecte pictòric d’unes composicions molt elaborades Utilitzà procediments tècnics com el viratge al seleni i a l’or, i també el calotip Des de la seva primera exposició individual l’any…
Un fons d’inversió nord-americà compra el CF Reus Deportiu
La societat US Real Estate Investment Bankers anuncia la compra del 99,7% del CF Reus Deportiu El Club, fins ara propietat de l’exdirectiu del FC Barcelona Joan Oliver, arrossegava des de feia anys dificultats econòmiques El nou propietari es compromet a sanejar l’entitat, pagant el deute acumulat Tanmateix, el jutge de disciplina social de la Lliga decideix el dia 28 expulsar el primer equip del Reus, que juga a Segona Divisió A, de la competició professional durant 3 anys L’endemà el nou propietari anuncia la interposició d’un recurs al Tribunal Administratiu de l’Esport
Ramon Teixidor i Martínez
Teatre
Actor i director teatral.
Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà
Institut Balear
Institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d’octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat d’Amics del País.
Inaugurat pel gener del 1836, disposà de les rendes i donacions de l’antic collegi de Monti-sion —al local del qual s’installà—, que abans havien pertangut a l’Estudi General Lullià Desaparegué en 1840-42, i fou substituït, per ordre de la Junta Revolucionària de Mallorca, per la Universitat Literària Dirigit del 1846 al 1900 per Francesc Manuel de los Herreros, en foren professors, entre molts altres, Miquel Moragues i Montserrat, Lluís Pons i Gallarza i Lluís Pou, i hi assistiren com a alumnes Marià Aguiló, Pere d’APenya, MCosta i Llobera, JRosselló de Son Forteza, Mdels Sants Oliver…
Cronicón mayoricense
Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.
Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542
George Wein
Música
Pianista i empresari nord-americà.
Inicià estudis de piano de petit i aviat tocà en orquestres de jazz Acompanyà solistes com Bobby Hackett, Jo Jones i Vic Dickenson Els anys cinquanta del segle XX obrí dos clubs, i engegà el segell discogràfic Storyville El 1954 fundà el Newport Jazz Festival Més endavant n’organitzà d’altres, com ara la Grande Parade du Jazz de Nice, i creà una empresa per a dirigir-los Com a pianista es presentà sovint al capdavant del grup Newport Festival All Stars, que inclogué músics com Buck Clayton, Buddy Tate, Warren Vaché, Oliver Jackson i Slam Stewart
Baby Dodds
Música
Bateria de jazz nord-americà, germà de Johnny Dodds.
Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació
Albert Closas i Lluró

Albert Closas en una escena de la pel·lícula La muerte de un ciclista , dirigida per Juan Antonio Bardem
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor de teatre i cinema.
Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc
Maria Paredes i Baulida
Literatura catalana
Historiadora de la cultura.
Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina