Resultats de la cerca

Ha estat presidit, successivament per Francesc Tutzó i Bennàsar 1979-83, de la Unión de Centro Democrático Tirso Pons i Pons 1983-87 i 1987-91, del Partit Socialista de les Illes Balears PSIB-PSOE Albert Moragues i Gomila 1991, del PSIB  Joan Huguet i Rotger 1991-95, del Partido Popular PP Cristòfol Triay i Humbert 1995-99, del PSIB Joana Barceló i Martí 1999-2008, del PSIB i Marc Pons i Pons 2008-11, del PSIB Santiago Tadeo 2011-15, del PP Maite Salord i Ripoll 2015-17, de Més pes Menorca i Susana Mora i Humbert 2017-23, del PSIB Des del 2023 és president Adolf Vilafranca i…

Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…

Doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears i afiliada a Unió Mallorquina , partit de la qual fou nomenada presidenta el 1992, en 1979-99 fou alcaldessa de Costitx Diputada al Parlament Balear i membre del Consell Insular de Mallorca, com a resultat de la coalició d’UM amb el Partido Popular hi presidí la Comissió de Cultura 1987, i el 1992, ocupà la conselleria de cultura del Govern Balear El 1995 fou elegida presidenta del Consell Insular de Mallorca , gràcies al pacte amb el PSIB -PSOE i el PSM , que es repetí en les eleccions del 1999 Pacte de Progrés, cosa que…

Es llicencià 1960 en dret i es doctorà 1970 a la Universidad Complutense de Madrid Estudià també dret comparat a la Universitat d’Estrasburg Entre el 1963 i el 1975 formà part com a advocat del Tribunal de Orden Público, en el qual destacà per la seva defensa dels drets humans S’aproximà a l’oposició democràtica i milità 1962-64 a Izquierda Democrática Cristiana Junt amb Joaquín Ruiz-Giménez i altres destacats antifranquistes, fou cofundador de la revista Cuadernos para el Diálogo Detingut i empresonat i suspès de l’exercici de l’advocacia 1971, l’any 1972 s’afilià al PSOE i…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en filosofia i lletres 1970 i exercí la docència com a catedràtic d’història contemporània Durant el franquisme participà activament en activitats clandestines per a la recuperació de la llengua i la cultura valencianes Membre fundador del Partit Socialista Valencià 1962, en fou un dels principals impulsors de la transformació en el Partit Socialista del País Valencià PSPV a la fi de la dictadura, i finalment de la integració al Partido Socialista Obrero Español  PSOE 1978 Tanmateix, protagonitzà fortes divergències amb la…

Amb el vot favorable del PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans, i el vot en contra del PP, les Corts Valencianes aproven el dictamen de la comissió d’investigació sobre l’accident del metro de València de l’any 2006, en què van morir 43 persones i 47 van resultar ferides El document sosté que l’accident era previsible i evitable, i en considera responsables polítics l’expresident Francesc Camps, l’exconseller Juan Cotino i onze càrrecs més per la manca d’inversió en seguretat El dia 3 es van recordar els 10 anys de l’accident en un acte en què van ser presents representants de…

Les institucions espanyoles celebren els 40 anys de la proclamació de la Carta Magna postfranquista En el seu discurs al Congrés dels Diputats, el rei Felip VI lloa l’esperit de la Constitució del 78, sense fer referència a la necessitat de canvis de cap mena Els partits de la dreta Cs i PP s’alineen amb aquesta posició, mentre que el PSOE alludeix a la necessitat de reformar-la i Podemos és molt crític amb la monarquia Des de l’exili, el president Puigdemont la qualifica d’”eina de repressió” S’expressen de manera similar el president de la Generalitat, Quim Torra en visita…

La geografia Fisiogràficament comprèn un sector de la serralada Ibèrica , d’afinitat castellana, i el NW de la depressió de l’Ebre , afí amb la Ribera de Navarra i amb Aragó El Sistema Ibèric, a l’W i al S, fa de divisòria amb la conca del Duero, s’estén per les capçaleres dels afluents de l’Ebre i culmina a 2262 m alt en el pic de San Lorenzo serra de la Demanda Constitueix la comarca dels Cameros, ramadera bestiar boví, que es despobla ràpidament, malgrat els recursos miners i hidroelèctrics És limitada a ponent pel congost anomenat Conchas de Haro, on comença la Meseta, i al N per la serra…

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’…

Sorgí de la iniciativa del Bloc Obrer i Camperol en formaren part el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l’Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires, bé que aquesta se'n separà després La CNT i el Partit Comunista d’Espanya quedaren al marge Estesa a tot el territori de la República, l’Aliança es consolidà el 1934 i adquirí especial força a Astúries, on la regional de la CNT s’hi adherí Pel setembre d’aquest any el Partit Comunista, que l’havia atacada inicialment, decidí de participar-hi L’Aliança fou el motor de l’aixecament revolucionari de l’octubre del 1934 a…