Resultats de la cerca
Es mostren 1300 resultats
Sant Pere del castell d’Ascó
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, era situada al castell d’Ascó per al servei de la comanda templera que allí s’establí Fou construïda arran de l’acord a què arribaren els templers i el bisbe de Tortosa el 1182, pel qual s’establí que els frares de l’orde tinguessin la seva capella al castell d’Ascó, amb els seus propis clergues Segons la visita que féu el 1535 al castell d’Ascó Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, la capella del castell tenia aleshores un prior perpetu del qual tenia la collació el castellà d’Amposta
Romuald Simó i Costa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació
Joan de Vallgornera i de Senesterra
Literatura
Cristianisme
Escriptor ascètic.
Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622
Gerard Joana i Vidal
Cristianisme
Religiós, farmacèutic i espeleòleg.
El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres de la Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de Palerm Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l’acredita com un dels capdavanters de l’espeleologia a Catalunya
Joan Pedrolo
Literatura catalana
Predicador.
Carmelità, membre de la comunitat de Valls en fou prior deu anys i provincial de l’orde, fou doctor en arts i en teologia i catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona 1576-80 i 1583-84 Es conserven diversos manuscrits llatins seus In metaphysica commentaria , entre d’altres A la Biblioteca Pública de Girona ms 9/129 hi ha una collecció seva de sermons, en català excepte l’últim, en castellà, el Liber concionum tam dominicarum quam feriorum et totius anni , predicats a Barcelona, Lleida, Tarragona i a altres llocs del Principat entre el 1570 i el 1576
Antoní
Cristianisme
Arquebisbe de Florència (1446-59), de nom Antonino Pierozzi.
Era dominicà Essent prior del convent de Sant Marc a la mateixa ciutat —que féu decorar per Fra Angelico— hi introduí una major observança Bon predicador, procurà de fer arribar la reforma de vida a tot el poble Publicà una Summa theologica , dita també Antonina , situada en el corrent del realisme que en l’aspecte moral afrontava per primera vegada i amb sentit positiu la licitud d’invertir capitals en la indústria Té també una Summa historialis, història de l’Església fins a la seva època Fou canonitzat per Adrià VI el 1523 La seva festa se celebra el 10 de maig
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
Hospital de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls
Art romànic
Situació Hospital de Cervelló Vista exterior de la capella de Santa Maria de Bonesvalls ECSA - M Sagarra El conjunt de l’antic hospital medieval és situat al barri de l’hospital, un xic apartat del nucli urbà d’Olesa de Bonesvalls, al costat de la llera de la riera d’Olesa JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF049783 Història Aquest hospital també és conegut per Hospital d’Olesa de Bonesvalls o de Santa Maria de Bonesvalls Es troba prop de la parròquia de Sant Joan d’Olesa i la seva missió era acollir els vianants i pelegrins que passessin per l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès, per…
Sant Pere dels Arquells (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquesta església, ara una simple parròquia, es troba a la part més baixa del poble del mateix nom, prop del riu d’Ondara Avui es presenta com un edifici gòtic, bastit al segle XIV i reformat posteriorment, que no conserva traces de l’estructura romànica original Fou durant l’edat mitjana un priorat canonical o pabordia filial de Santa Maria de l’Estany Bages Els seus orígens són ben coneguts i s’han de posar en relació amb la voluntat del senyors del castell de Rubinat, els Òdena, que impulsaren la fundació dins el terme d’aquest castell del priorat dels Arquells L’església de Sant Pere ja…
Sant Joan de la comanda de l’Hospital o de les Cases Antigues (Lleida)
Art romànic
La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat El 1165, un cavaller d’origen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina