Resultats de la cerca

Estudià, a València, orgue amb JMÚbeda i composició amb JBPastor Passà a Madrid, on fou mestre concertador del Teatro Real, i més tard a Barcelona, on fou mestre de capella de Sant Josep Oriol i director artístic de la Sala Aeolian Escriví nombroses obres religioses, serenates i danses, i conreà la sarsuela, amb obres cèlebres, com ara Cançó d’amor i de guerra 1926, La legió d’honor 1930, La duquesita i L’àliga roja 1932

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974

S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern i burgès amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són  Els tres nòvios de Toneta 1923,  Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Isabel la…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…

Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley 1979-81 i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura 2002-08 Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la sensibilitat…

Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…

Oficial de la marina mercant, dirigí el Collegi Nàutic de Vilassar de Mar Publicà Regles pràctiques d’escriptura catalana 1902, Breu compendi de la història de Catalunya 1903 i, adaptades a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, Guia pràctica per a escriure en català 1918 i Promptuari ortogràfic català 1918

Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona 1835 i Guía estadística y manual de Barcelona 1836, en collaboració amb Pere Felip Monlau

Es destacà en la lluita contra la filloxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana , premiat a Barcelona aquell any, i collaborà en les publicacions L’Art del Pagès , La Veu de Catalunya i El Cultivador Moderno , que fundà Marc Mir i Capella