Resultats de la cerca

Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou  Run, River 1963, a la qual seguiren  Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i  The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que  The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com  Life , Esquire , The…

Estudià a la Juilliard School de Nova York 1962-69, on fou deixeble d’Ilona Kabos, Joshua Shor i Edward Steuermann Posteriorment es perfeccionà amb Vladimir Ashkenazy L’any 1967 fou premiat amb el Young Concert Artists Award, fet que li permeté de debutar a Nova York, al costat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per L Bernstein, en un concert televisat en el qual interpretà el Concert número 4 de L van Beethoven Dos anys més tard, el 1969, guanyà el Premi Leventritt i el Premi Memorial Edward Steuermann Actuà, entre d’altres, amb l’Orquestra Filharmònica de Londres, l’…

Cada coreografia seva era realitzada harmoniosament, en estreta relació amb la música La utilització racional d’aquesta caracteritzà el seu estil, que es distingia per una gran puresa lineal de les formes corporals Actuà als Ballets de Diaghilev i als Ballets Russes de Montecarlo, i el 1934 s’installà a Nova York En aquesta ciutat fundà la School of American Ballet i esdevingué, successivament, animador de diverses companyies nord-americanes l’American Ballet, el Ballet Society i, a partir de 1949, el New York City Ballet, del qual fou fundador i director

Estudià violí a la Universitat de Columbia, on fou deixeble de H Dittler, i més tard amplià la seva formació com a violista i director d’orquestra amb L Barzin Del 1935 al 1943 fou assistent de la WOR Radio i aquest darrer any passà a ser viola solista i assistent d’A Toscanini a l’NBC Symphony Orchestra En 1946-54 formà part del New York Piano Quartet i ensenyà a la Juilliard School Entre el 1960 i el 1967 fou membre del pla musical de la US Information Service Estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Seattle durant vint anys 1954-74 i posteriorment, el 1976, fou nomenat director…

Estudià a la New York University i a la Juilliard School El 1934 entrà a la CBS Radio com a director de programes educatius, i el 1938 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la CBS, de la qual fou director principal del 1942 al 1959 Posteriorment es traslladà a Londres, on es dedicà a l’enregistrament i la composició Compongué obres per a la ràdio i la televisió, però fou en la música per al cinema on desenvolupà la seva creativitat i la seva gran capacitat per a descriure estats psicològics complexos Entre les seves composicions cal destacar les bandes sonores de les…

Es formà com a cantant amb el seu pare i estudià música a la Universitat de Toronto El 1978 debutà en una retransmissió televisiva de The Medium GC Menotti i poc temps després fou contractat en diversos teatres d’òpera canadencs i dels Estats Units El 1982 es presentà al Festival d’Edimburg i el 1991 debutà al Covent Garden de Londres com a Escamillo Carmen El 1987 actuà al Metropolitan de Nova York en Manon Lescaut J Massenet i el 1991 participà, al mateix teatre, en l’estrena de The ghosts of Versailles , de J Corigliano El 1992, a Mont-real, interpretà per primera vegada el…

Inicià la carrera acadèmica com a professor a les universitats d'Illinois 1974-82, Pittsburgh 1982-98 i, des d'aquest darrer any a la universitat de Harvard Ha centrat la seva recerca en la teoria dels jocs, el disseny de mercats i l'economia experimental D'entre els seus nombrosos treballs destaca Axiomatic Models of Bargaining 1979 En un àmbit més pràctic, ha concebut sistemes per a optimitzar l'assignació d'oferta i demanda de resursos en àmbits de l'administració d'ens públics i privats, tals com un programa per a metges residents, per a la incorporació d'alumnes a centres d'…

Autor de curtmetratges i obres de teatre des que era estudiant, l’any 1990 fou contractat per a escriure la telecomèdia Get a Life Treballà en els guions de diverses sèries de televisió fins que la primera pellícula escrita per ell, Being John Malkovich 1999, de SJonze, el féu ésser considerat un dels guionistes nord-americans més imaginatius i personals És autor d’històries protagonitzades per personatges en crisi de personalitat en què costa discernir la fantasia de la realitat També ha escrit Human Nature 2001, de MGondry Adaptation 2002, de SJonze Confessions of a Dangerous Mind 2002, de…

Es formà al Queens College de Nova York i a la Universitat de Princeton, centre on es doctorà el 1960 i del qual el 1968 fou nomenat professor Ha estat editor general de les publicacions de la Societat Nord-americana de Musicologia 1964-67 i assessor editorial als Estats Units del diccionari The New Grove El 1984 esdevingué professor de la Universitat de Harvard El seu interès s’ha centrat en la música del Renaixement i en la figura de L van Beethoven Estudià les reformes musicals derivades del concili de Trento i el paper del compositor Vincenzo Ruffo en la seva implantació És…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu a Nova York, on obtingué diversos premis Debutà el 1925 i fou convidada per Toscanini per actuar a Europa, on es presentà a Berlín el 1930 El 1936 ho feu a Barcelona, després d’una gira que la dugué a Escandinàvia, França i els EUA Fou la primera cantant de color que cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York 1955, interpretant el paper d’Ulrica en Un ballo in maschera , de Verdi Combinà l’òpera amb el lied , i el 1942 establí un premi amb el seu nom