Resultats de la cerca

Vers el 1821 anà a París, on ingressà en la companyia de Manuel de Pópolo Vicente García, amb la qual recorregué l’Amèrica del Nord Cantà a Nova York, però assolí molt més èxit com a guitarrista, i abandonà el cant Actuà amb fortuna a Londres, París —on conegué Rossini, Victor Hugo, Paganini, etc—, Malta, Egipte, etc Féu concerts a Barcelona 1833 i a València, on arribà després d’un naufragi, i s’establí a París

Els anys trenta ingressà al partit comunista i publicà The Great Tradition 1934, estudi marxista sobre la literatura nord-americana contemporània, de gran repercussió, així com el volum dedicat a John Reed 1939 El 1939 abandonà el partit comunista i continuà publicant assaigs, entre els quals Where We Come Out 1954 i The Living Novel 1959, l’autobiografia Part of the Truth 1965 i la novella The First to Awaken 1940, on palesa una concepció pessimista del món

Seguidor de Canaletto, assolí ben aviat un estil propi, on destaca l’esfumat de la llum i el gust pel moviment Abandonà l’anècdota i passà a la plasmació d’un tros de paisatge on no manquen l’element humà i arquitectònic Fou un dels pintors destacats del vedutisme Posteriorment passà al paisatge inventat Hom en destaca La roda de Sant Marc, influïda per Canaletto, Capricis representant ruïnes National Gallery, Londres i La Piazzetta Ca’ d’Oro, Venècia

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït

Els seus viatges a París 1764 i Itàlia 1773-75 li portaren la influència de la pintura neoclàssica Conreà exclusivament un retrat elegant i inexpressiu, no psicològic Retratista de moda, en enamorar-se de la futura lady Hamilton, abandonà la seva clientela per fer d’ella gairebé l’únic tema de la seva obra Ariadna 1875, National Maritime Museum, Greenwich Les seves pintures es caracteritzen per la textura neta i sòlida, així com pel despullament compositiu, ja neoclàssic

Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat En iniciar-se la guerra del Francès 1808, fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe 1813 Més tard abandonà la causa liberal fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío 1823

President de la Unió Catalanista 1897, s’adherí al Centre Nacionalista Republicà el 1906 i posteriorment participà en la creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana 1910 Fou elegit diputat provincial el 1909 i com a tal signà pel maig del 1911 la proposta de constitució de la Mancomunitat de Catalunya El 1914 abandonà la UFNR, disconforme amb la signatura del pacte de Sant Gervasi, i intentà amb Rovira i Virgili la constitució d’una Esquerra Catalanista

Contribuí al desenvolupament de la bomba atòmica Els anys quaranta realitzà estudis de química a la Universitat de Chicago i s’incorporà al Projecte Manhattan per desenvolupar la bomba atòmica A l’estiu del 1945, en veure les proves realitzades al desert de Nou Mèxic i les conseqüències produïdes arran del llançament d’aquestes bombes sobre Hiroshima i Nagasaki, abandonà la seva vinculació amb el projecte i es dedicà a altres activitats en el camp científic

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985

Fou un dels precursors de la navegació submarina El 1850, a Kiel, construí el seu primer submarí, el qual fou un fracàs Al servei de Rússia, el 1856 en construí un altre, de 15,8 m d’eslora, amb el qual féu 134 immersions, amb resultats força estimables No obstant això, l’almirallat rus no en copsà la importància i el féu enfonsar Abandonà Rússia el 1858 i posteriorment es dedicà a la recuperació de vaixells enfonsats