Resultats de la cerca
Es mostren 2186 resultats
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Frederic Guillem II de Prússia
Història
Rei de Prússia (1786-97).
Fill del príncep August Guillem, succeí el seu oncle, Frederic II El 1792 la França revolucionària l’atacà pel seu ajut als exiliats polítics Membre de la primera coalició contra aquella 1793, les victòries franceses i els seus interessos a Polònia l’induïren a signar la pau per separat tractat de Basilea, 1795 El 1793 s’annexà Danzig i Thorn i el 1795 Varsòvia Reduí les llibertats i confià el país a homes ineptes, que l’arruïnaren en tots aspectes
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Gualter VI de Brienne
Història
Comte de Brienne (1311-56) i de Lecce, senyor de Tebes i de Florència i duc nominal d’Atenes (Gualter II: 1311-56).
Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers
Gualter I d’Atenes
Història
Duc franc d’Atenes (1308-1311), comte de Brienne (Gualter V: 1296-1311) i de Lecce, senyor de Tebes.
Fill del comte Hug I de Brienne Succeí a Atenes el duc Guiu II, del llinatge de La Roche Enemistat amb la princesa de l’Epir i amb el sebastocràtor de Tessàlia, cercà l’ajut dels almogàvers i l’obtingué Però les pressions de Venècia el portaren a incomplir les condicions estipulades amb els catalans Aquests es giraren contra ell i el derrotaren a la batalla del Cefís 1311, que comprometé la influència francesa a Grècia, i on Gualter trobà la mort
Ermengol VII d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1154-84).
Fill d’ Ermengol VI Fou un gran privat de Ferran II de Lleó, que el nomenà majordom i li feu moltes donacions, especialment després de l’ajut que li prestà en la campanya contra els sarraïns d’Extremadura 1167 Durant les estades al seu comtat concedí cartes de poblament a Agramunt 1163, Balaguer i Castellblanc 1174 El 1166 fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes Morí assassinat, juntament amb el seu germà Galceran de Sales, en circumstàncies i per motius desconeguts
Turquia deixa entrar a la UE milers de refugiats i exigeix renegociar el tractat de 2016
Milers de refugiats sirians intenten traspassar la frontera amb Grècia quan el govern turc ordena a les forces de seguretat no impedir-los els moviments El president turc Erdogan exigeix renegociar el tractat del 2016 amb la Unió Europea pel qual, a canvi d’ajut financer i l’assumpció del cost per a l’assistència als refugiats, Turquia es comprometia a confinar-los en el seu territori Erdogan fa l’anunci poc després que 33 soldats turcs morin en una ofensiva de l’exèrcit sirià
Zenó
Història
Emperador romà d’Orient (474-491).
Militar brillant, es casà amb Ariadna, filla de l’emperador Lleó I Fou regent en nom de llur fill, Lleó II, amb qui després fou coemperador i a la mort del qual 484 governà sol Amb l’ajut dels ostrogots vencé l’usurpador Basilisc 476-77 i sufocà les rebellions de Marcià i Leonci 484 Envià Teodoric a Itàlia a lluitar contra Odoacre 489 Intervingué en les lluites cristològiques entre calcedonians i monofisites amb la publicació d’un edicte reconciliador conegut amb el nom d' Henōtikón
Luci Licini Murena
Història
Política
Polític i estrateg romà.
Legat de Sulla en la primera guerra mitridàtica, es distingí en el setge del Pireu i en la batalla de Queronea 86 aC Governador de l’Àsia, provocà la segona guerra mitridàtica 83-81 aC i, després d’haver rebut l’ajut de Sulla, aconseguí el triomf El seu fill, Luci Licini Murena, lluità a l’Àsia 83-81 aC, fou pretor 65 aC i cònsol 62 aC Donà el seu nom a la Lex Licinia Iulia sobre la notificació de les propostes de llei
Basili IV de Rússia
Història
Tsar de Rússia, de la família dels Šujskij.
Després d’haver ajudat a la usurpació del tron pel fals Demetri juny del 1605, en caure aquest es proclamà tsar Fou un instrument dels boiars, fet que originà la primera revolta camperola de la història de Rússia També els cosacs es rebellaren, i aparegué un nou fals Demetri L’anarquia del país esdevingué total Basili demanà l’ajut de Carles IX de Suècia això determinà que Segimon III de Polònia envaís Rússia i obligués a abdicar Basili IV, que fou deportat a Polònia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina