Resultats de la cerca

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie documental…

Diplomat en direcció cinematogràfica i televisiva pel Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma, des del 1981 collabora en el setmanari cultural i cinematogràfic Cartellera Túria , així com en diaris, revistes, ràdio, televisió i festivals de cinema Ha escrit els llibres Los años más cortos de nuestra vida 1995, La mirada secreta de Gianni Amelio 1994 i Paolo Branco La producción independiente Ha coproduït el llargmetratge El cielo sube Marc Recha i Joaquín Ojeda, 1991 És director de diversos curtmetratges, entre els quals destaquen De los caníbales 1995, Si llegas o es regreso 1995,…

Fou escolà de cant a la catedral de Girona i probablement rebé la formació musical d’Manuel Gònima i Jaume Balius Feu oposicions a la plaça de magisteri musical a Alcalá de Henares, la Real Capilla de la Soledad de Madrid, Salamanca i Car tagena Després d’aquest periple, el 1791 esdevingué mestre de capella a la seu de Girona en substitució de Domènec Arquimbau El 1793 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de València, lloc que ocupà fins al seu traspàs Tingué amistat amb el pare A Eiximeno, a qui assessorà en diverses qüestions musicals La producció musical de Pons és abundant…

Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a la UB i rector a Sant Andreu de la Selva del Camp 1599-1606 Predicador en llatí, català i castellà, publicà diverses obres religioses en llatí i castellà Tratado de la oración mental , 1607 Miscelánea de tres tratados de las apariciones de los espíritus , 1611 Apologética disputa , 1611, entre d’altres És conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, resum de la història, la geografia, les…

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers…

És llicenciat en relacions industrials per la Universitat d’Alcalá de Henares, diplomat en relacions laborals per la Universitat de València i llicenciat en ciències del treball per la Universitat Jaume I de Castelló Milita al Bloc Nacionalista Valencià BLOC, partit amb el qual ha estat regidor 2003-16 i vicealcalde 2015-16 de Castelló de la Plana Diputat provincial 2011-15, el 2016 fou nomenat secretari general d’Ocupació de la Generalitat Valenciana i director general del Servei Valencià d’Ocupació i Formació SERVEF —anomenat Labora durant el seu mandat—, càrrecs que ocupà fins el cessament…

Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida,…

Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-…

Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets…

El terme, drenat pel riu de Xeraco, és accidentat al sud per la muntanya de Xeresa En l’agricultura, als sectors més plans, alternen a parts iguals el secà amb el regadiu, el qual aprofita aigua elevada el taronger hi adquireix el caràcter de monocultura El secà ocupa els vessants muntanyosos, i produeix essencialment garrofes La propietat de la terra és poc repartida, i, bé que el règim d’explotació és directe, implica una gran massa de jornalers temporers L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges La població augmentà lentament des del s XVIII fins al 1950…