Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
risc de crèdit
Economia
Incertesa relativa sobre el compliment, per part de l’acreditat, d’una operació de crèdit (préstec, crèdit en sentit estricte, aval), de les seves obligacions en els terminis establerts.
Anomenat també risc de solvència , és la matèria pròpia del negoci creditici i on hom aplica el know-how de què disposa per a reduir-lo el màxim possible A aquest fi hom se serveix de les tècniques següents anàlisi econòmico-financera capacitat creditícia empresarial, rating i previsió econòmica Hom considera grans riscs de crèdit els que sobrepassen un determinat percentatge dels fons propis 10%, per exemple, derivats, en general, de la concentració en un o en diversos clients
convencionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que veu en els principis lògics, i àdhuc en les lleis de la natura, pures convencions.
Antigament fou defensada pels sofistes, però és modernament, a partir de la descoberta de les geometries no euclidianes, quan adquireix consistència, per obra de Poincaré, que l’aplica als principis geomètrics Mach i Dubem l’apliquen a la física, Hilbert, a la matemàtica, amb el formalisme, i Carnap, a la construcció de llenguatges També el pragmatisme i l’operativisme són en certa manera teories convencionalistes I fins i tot hom n'ha volgut veure Kant com a precursor
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
bivoltinisme
Entomologia
Facultat d’alguns organismes, especialment insectes, a completar dos cicles biològics cada any.
S'aplica particularment a algunes races de cucs de seda sobretot japoneses que es reprodueixen dues vegades l’any i ponen ous que poden descloure's poc temps després de la posta sense necessitat de l’acció del fred hivernal És un caràcter hereditari que en les races europees se sol presentar sense causa aparent bivoltinisme accidental El bivoltinisme pot ésser provocat mitjançant l’acció, sobre els ous, del corrent elèctric, de temperatures elevades, per tractament amb àcids, etc
dinàmica de grup
Psicologia
Sociologia
Nom donat a l’estudi teòric i experimental de la formació i l’evolució dels grups petits, amb la finalitat de modificar-ne el funcionament com a conjunt i la personalitat dels membres.
La dinàmica de grup investiga els processos i canvis que es donen dins un grup i els factors que el determinen, i hom l’aplica en psicosociologia i pedagogia, sovint, en la forma dels anomenats training groups L’objecte d’aquests grups consisteix a procurar un canvi en llurs participants, presos com a individus, mitjançant la modificació del grup concret Una personalitat destacada dins aquest camp és Kurt Lewin, que el 1945 creà el Research Center for Group Dinamics
llei de Lynch
Costum segons el qual hom imposa el càstig d’un pretès criminal o d’aquell qui atempta contra la moral vigent prescindint de tota formalitat legal.
El nom deriva de Charles Lynch, propietari rural i patriota virginià, que durant la guerra d’independència dels EUA aplicà penes sumaríssimes sense cap tipus d’autorització ni tenir en compte la legislació penal o processal El sistema es mantingué efectiu als estats nord-americans del sud, emprat en les lluites racistes o per minories ideològiques o religioses, i sovint ha estat aplicat sota aparença de justícia legal Del nom de Lynch deriven els termes linxament i linxar
Charles Louis François André
Astronomia
Astrònom francès.
S'aplicà en la determinació de la distància Terra-Sol parallaxi solar Encapçalà l’expedició a Nova Caledònia per observar el pas de Venus pel disc solar, el desembre del 1874 els resultats obtinguts des de diferents punts del planeta donaren al parallaxi solar el valor de 8,88, valor encara incorrecte André s’adonà de l’error causat per la difracció en els instruments i intentà corregir-ho tanmateix no va poder-ho comprovar personalment
Leonardo Fibonacci
Matemàtiques
Matemàtic italià, conegut també com a Leonardo de Pisa
.
Féu nombrosos viatges per tota l’àrea de la Mediterrània Síria, Egipte, Grècia, França, Sicília i el nord d’Àfrica És conegut per la seva obra Liber Abbaci 1202, en la qual posà fi a la numeració romana i donà un ple desenvolupament a la utilització dels nombres àrabs i hindús Estudià la successió anomenada avui de Fibonacci , i aplicà l’àlgebra als problemes geomètrics Desenvolupà la trigonometria i féu treballs interessants sobre les equacions quadràtiques
buf
Música
Terme que deriva de l’italià buffo ('còmic').
Si bé a l’origen s’aplicà al recurs expressiu d’aturar-se d’una manera còmica en el transcurs de la interpretació aturada buffa , al llarg de la història, ha designat un estil musical divertit stile buffo , el caràcter còmic dels arguments d’algunes òperes opera buffa o una tipologia en la veu de baix -viva i lluminosa, però amb menys extensió que un baix dramàtic-, adequada, entre d’altres, per a alguns personatges rossinians
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina