Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Pere de Queralt i de Castellnou
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Pere V de Queralt).
Fill de Pere IV de Queralt i d’Anglesola, succeí el seu germà Guillem II i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó de qui era conseller a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d’Elna Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit El 1348 acompanyà el rei a València Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret Fou succeït pel seu fill Dalmau de Queralt i de Rocabertí
regne, marquesat i comtat de Provença
Geografia històrica
Territori format arran de la disgregació de l’imperi carolingi.
Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…
Bernat Oller
Historiografia catalana
Historiador, teòleg i general de l’orde carmelità.
Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…
Vila i castell de Torregrossa
Art romànic
L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el 1279, en què…
Berenguer de Palou
Literatura catalana
Música
Trobador en llengua provençal.
Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada…
, ,
Fernand Estevan
Música
Teòric de la música andalús.
La primera notícia biogràfica el situa com a sagristà de la capella de San Clemente de Sevilla cap al 1410 Segons les seves pròpies paraules, fou deixeble del mestre Ramon de Caçio També estigué a la capella papal d’Avinyó, a les reials de França, Aragó i Navarra, i a la de la catedral de Sevilla Escriví un tractat, Reglas de canto llano e de contrapunto e de canto de organo , el primer escrit en llengua castellana, que s’ha conservat manuscrit Segons es dedueix del colofó, l’acabà a Sevilla el 31 de març de 1410 Tot i el títol, l’exemplar conservat tan sols tracta sobre cant…
Tolentino
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia, situada en un declivi a l’esquerra del riu Chienti.
Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època…
Antoni Roig i Reixart
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la…
Joaquín Manzano y Manzano
Història
Militar
Militar castellà.
Es distingí a la primera guerra Carlina, en rebutjar una partida carlina a la Sènia, i al País Basc, on fou ferit 1834 Durant la segona guerra Carlina es distingí en l’acció de Terrassa, derrotà les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza, i ascendí a general Fracassà en l’atac a Avinyó 1848 i fou pres pels carlins Alliberat en un bescanvi de presoners, passà a Tarragona 1849 i a Girona, com a comandant general de província, i el 1850 anà a Cuba Fou, successivament, capità general d’Aragó, de Castella la Vella, de València 1866 i de Cuba 1866-67
Aimé Maeght
Economia
Marxant francès d’art.
Començà com a dibuixant a Avinyó el 1919 A Canes, el 1926, en contacte amb Picabia, Van Dongen, Cocteau, Picasso, Miró, Max Ernst i, sobretot, Bonnard i Matisse, entrà al món dels marxants El 1945 inaugurà galeria a París, i el 1947 ja féu una gran exposició, dedicada al surrealisme Creador de la Fondation Maeght, l’establí a Sant Pau de Vença el 1964, en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert Representà artistes com Chagall, Calder, Bazaine, Chillida i, entre els catalans, Miró, Llorens i Artigas, Tàpies i Gardy Artigas El 1974 inaugurà galeria a l’antic palau dels Cervelló…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina