Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
rosella
Camp de roselles
© C.I.C-Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles pinnatipartides, de flors de color vermell viu i de fruits en càpsula.
És una mala herba comuna, sovint abundant en les messes
te
Plantacions de te a Hangzhou
© Corel Professional Photos
Botànica
Agronomia
Arbust, de la família de les teàcies, de 90 a 120 cm d’alt, de fulles coriàcies, lanceolades i dentades, de flors blanques o rosades, axil·lars, i de fruits en càpsula.
Prové de la Xina i és conreat a les regions tropicals i subtropicals, sobretot de l’Àsia Una plantació de te dura molts anys i no és exigent quant a sòl La recollecció de les fulles és feta unes quantes vegades l’any
hibisc

Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf
harmala
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les zigofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles alternes pinnatisectes, de flors solitàries blanquinoses i de fruits en càpsula trivalva globosa.
Es fa en terrenys estèpics i erms secs de la regió mediterrània Les llavors tenen propietats hilarants, antihelmíntiques, emmenagogues i sudorífiques
Els dictiòpters blatodeus: cuques molles i paneres
Característiques de grup Els dictiòpters, blatodeus i mantodeus són insectes essencialment terrestres, de dimensions mitjanes o grans, que viuen predominantment a les regions tropicals i subtropicals Dins d’unes característiques generals a tots ells, n’hi ha dos grups clarament diferenciables, el de les paneroles dictiòpters blatodeus i el dels pregadéus dictiòpters mantodeus, per la qual cosa, al llarg de la història, han estat considerats successivament com a subordres o com a ordres independents Hi ha, però, tota una sèrie de caràcters que els són comuns Són insectes que gairebé no volen i…
Les ericàcies
Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla força més…
potials
Botànica
Ordre de molses acrocarpes, generalment petites i de fil·lidis amb papil·les i càpsula amb perístoma doble, ben representat en indrets secs i assolellats, que inclou, entre altres, els gèneres Tortula i Pleurochaete.
quèria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, pelosa, de 3 a 7 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanquinoses, reunides en glomèruls, i de fruits en càpsula monosperma.
Es fa en indrets àrids, a les penínsules ibèrica, balcànica i de Crimea
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina