Resultats de la cerca
Es mostren 719 resultats
metabolisme

Metabolisme
©
Bioquímica
Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.
El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…
Ozieri
Localitat
Localitat de la província de Sàsser, a l’illa de Sardenya, Itàlia, situada entre les cadenes muntanyoses del Monte Acuto i la catena del Marghine.
argolla
Història
Dret
Pena infamant que hom aplicava fent transitar el reu amb l’argolla al coll, les cadenes de la qual eren portades pels oficials de justícia.
fosfonitrílic | fosfonitrílica
Química
Dit dels composts formats per cadenes lineals o cícliques on alternen àtoms de N i de P amb dos substituents sobre cada àtom de fòsfor.
La seva unitat estructural és que presenta possibilitat de deslocalització elevada dels enllaços dobles El substituent R pot ésser un grup OH, un halogen o bé grups alcoxi, alquilamino, alquil o aril Els composts fosfonitrílics més simples són els trímers cíclics, i els més complicats són polímers lineals d’un pes molecular molt elevat
tensor
Tecnologia
Dispositiu emprat per a donar tensió als filferros d’una tanca o d’un estenedor, a les corretges o a les cadenes de transmissió, etc.
Els tensors de filferro solen consistir en un rodet amb mecanisme de cadell que gira en accionar-lo amb una clau o en dues bagues d’espiga llarga i roscades l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra, enroscades en un cos d’unió Els tensors de corretges de transmissió consisteixen generalment en uns rodets lliures que n'allarguen el recorregut en ésser aplicat amb força sobre una branca de la corretja o sobre totes dues
articulació
Fonètica i fonologia
Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió
ciclització
Química
Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una o més cadenes d’àtoms, per creació d’un o més enllaços nous.
Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre de carbonis…
proteïna de Bence-Jones
Patologia humana
Albumosa, amb un pes molecular de 25.000 unitats, que correspon a un dímer de les cadenes lleugeres de les immunoglobulines (λ2 o κ2).
Descrita per l’uròleg britànic Henry Bence-Jones 1814-1873, n'hi ha en petita quantitat a l’orina normal i al sèrum Augmenta notablement a l’orina en certes malalties mieloma, macroglobulinèmia, amiloïdosi, carcinosis òssies, leucèmia Mitjançant la reacció anomenada de Bence-Jones, aquesta proteïna es pot posar de manifest
Josep Maria Guix i Ferreres

Josep Maria Guix i Ferreres
© Bisbat de Vic
Cristianisme
Bisbe.
Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968 Fou bisbe auxiliar de Barcelona 1968-83 El 1983 fou nomenat bisbe de Vic Expert en doctrina social de l’Església, es doctorà en teologia a la Universitat de Comillas i en ciències socials a la de Salamanca, i es diplomà en psicologia a la de Madrid Estudià també a l’Institut Social Lleó XIII de Madrid 1953-1957, del qual fou el primer doctor 1965, sotsdirector 1962-67, catedràtic i primer degà 1965-67 des que aquest centre fou reconegut per la Santa Seu com a facultat de la Universitat Pontifícia de Salamanca Fou especialment actiu en…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina