Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Narcís Pla i Deniel

Narcís Pla i Deniel
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals…
Lorenzo Perosi
Música
Compositor italià.
Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant
Armand de Fluvià i Vendrell
Música
Pianista i compositor.
Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Johann Adam Möhler
Cristianisme
Teòleg alemany.
Sacerdot 1819, professor a Tübingen 1826-35 i a Munic 1835-38, fou un dels màxims representants de la teologia catòlica alemanya del s XIX Elaborà el concepte catòlic de tradició com a desenvolupament orgànic del dogma a través de la història i el concepte d’Església com a cos místic A la seva obra fonamental, Symbolik ‘Simbolisme’, 1832, estudià les oposicions doctrinals del protestantisme i del cristianisme i obrí el camí al Modernisme Entre les seves altres obres cal esmentar Die Einheit der Kirche ‘La unitat de l’Església’, 1825, que el féu un dels precursors de l’ecumenisme
Acció Nacionalista Valenciana
Grup nacionalista de tendència catòlica fundat l’agost de 1933.
La majoria dels seus membres provenien de l' Agrupació Valencianista de la Dreta El setmanari Acció , publicat des del maig de 1934, en fou el portaveu La seva ideologia és un calc de la Derecha Regional Valenciana, de la qual únicament diferia en les seves concepcions nacionalistes Els punts doctrinals més característics són afirmació de l’existència de la personalitat nacional valenciana i, en conseqüència, exigència de plena autonomia per al País Valencià confessionalisme catòlic propugnació d’una “democràcia jeràrquica corporativa” monolingüisme oficial a les comarques…
Pere II d’Arquer
Història
Noble occità.
Fill de Pere I i de Maria de Rasès, descendent de Sigisbert de Rasès Casat amb Leonor de Vernet, s'integrà a la Cort de Ramon VI de Tolosa L'any 1213, consta documentalment que formà part del seguici que acompanyà el comte de Tolosa en l'acte de vassallatge al rei Pere I el Catòlic Desposseït de la major part dels privilegis i les vinculacions que ostentava al Carcassès, el Rosselló i el Conflent, morí immolat a l'hivern del 1244 al castell de Montsegur El seu fill primogènit, Ramon I, buscà proteció en terres catalanes sota el comtat d'Empúries
Força de Sant Marçal
Art romànic
L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs
Juan Ponce
Música
Compositor andalús actiu al principi del segle XVI.
Probablement descendent de la família noble dels Ponce de León, estudià amb l’humanista sicilià Lucio Marineo a la Universitat de Salamanca Fou cantor de la capella reial aragonesa de Ferran el Catòlic i quan el monarca morí, l’any 1516, ingressà a la capella de Carles V, on restà almenys fins el 1521 La major part de les seves composicions es troben recollides en el Cancionero Musical de Palacio Fou l’autor d’una çançó satírica en llatí, Ave color vini clari , i d’onze villancicos També se li coneix una obra sacra, un Salve regina a tres veus
Manuel Espín Salvador

Manuel Espín Salvador (a l’esquerra)
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias…
Louis-Auguste Sabatier
Cristianisme
Teòleg francès.
Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina