Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
Barcelona Plató Film Commission
Cinematografia
Oficina tècnica creada el 1996 per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona quan declarà Barcelona Ciutat Plató (1995.
La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…
Romà Oltra i Costa
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la jubilació, moment en què s’…
Manuel Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Teatre
Escenògraf i decorador, fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc.
Residí a París fins el 1914 Estudià a Barcelona, a l’acadèmia de Francesc Galí primerament compartí amb Esteve Monegal el taller i les inquietuds del Noucentisme, i treballà al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch Aquesta preparació i el seu viatge a Alemanya 1919 el menaren cap a l’escenografia, que inicià al Gran Teatre del Liceu Home d’una gran cultura, fou mestre als teatres de Madrid, on féu decoracions fantasioses i originals per a Gregorio Martínez Sierra al seu Teatro de Arte, per a Eduard Marquina, les famoses de l’estrena de Doña Francisquita , d’Amadeu Vives, etc Collaborà en…
Francisco Elías Riquelme
Cinematografia
Director i productor de cinema.
El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…
Christopher Hampton
Teatre
Dramaturg d’expressió anglesa, guionista de cine i televisió.
Es graduà al New College d’Oxford Els seus primers treballs s’estrenaren al Royal Court Theatre, al West End de Londres, on tingué durant tres anys en cartell The Philantropist 1970, que després portà a Broadway El 1983 presentà al National Theatre una obra sobre Ödön von Hórváth, Tales from Hollywood , i el 1985 estrenà amb la Royal Shakespeare Company la seva adaptació de Les liaisons dangereuses , de Choderlos de Laclos Posteriorment s’ha dedicat sobretot al guió, com a The Quiet American 2002, de Phillip Noyce, i a la direcció cinematogràfica, amb Imagining Argentina 2003
Carson Smith McCullers
Literatura
Escriptora nord-americana.
A 17 anys es traslladà a Nova York per a estudiar música Freqüentà els ambients literaris, i el 1940 assolí un gran èxit amb la seva primera novella The Heart is a Lonely Hunter Hemiplègica des del 1946, aquesta malaltia tingué una gran influència en la seva obra, que descriu la frustració de personatges sumits en l’isolament Altres obres seves són les novelles Reflections in a Golden Eye 1941, amb versió cinematogràfica de JHuston 1967, The Ballad of the Sad Café 1951, Clock without Hands 1961 i el drama The Square Root of Wonderful 1958
Malcolm Lowry
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Estudià a Cambridge i féu nombrosos viatges, sobretot als Estats Units i a Mèxic La seva obra més coneguda és Under the Volcano 1947, novella d’inspiració autobiogràfica que narra el procés de degradació del protagonista, valent-se d’una simbologia caòtica i profusa La resta de la seva obra comprèn les novelles Ultramarine 1933, Dark as the Grave Wherein My Friend is Laid 1968 i October Ferry to Gabriola 1970, aquestes dues inacabades, i el volum de narracions Hear Us O Lord from Heaven Thy Dwelling Place 1961 El 1983 John Huston féu una versió cinematogràfica d' Under the Volcano
Jorge Mistral
Teatre
Nom artístic de l’actor Modest Llosas i Rosell.
Abandonà els estudis de dret pel teatre debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar 1944, Misión blanca de Jde Orduña, 1945 i, sobretot, Locura de amor 1948 Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment Posteriorment destacà en films com Deseada 1950, La hermana San Sulpicio de Lluís Lúcia, 1953, Boy of the Dolphin 1957 amb Sofia Loren i Alan Ladd, Abismos de pasión , de Buñuel, La venganza 1958, de Bardem i d’altres També actuà en televisió
Ruth Niehaus

Ruth Niehaus
Teatre
Actriu alemanya.
Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb Eurydike , de…
Escola Documental
Cinematografia
Grup de documentalistes britànics que entre el 1927 i el final de la Segona Guerra Mundial realitzaren una sèrie de produccions de característiques similars.
Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur Elton, Paul…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina