Resultats de la cerca
Es mostren 641 resultats
Ehud Olmert

Ehud Olmert
© Haifa Hi-Tech Initiatives Center / Paul Urleib
Política
Polític israelià.
Fill de jueus russos i advocat de professió, fou diputat del Likud des del 1973 i exercí responsabilitats de govern com a ministre d’Afers de les Minories el 1984 en el Govern de Shimon Peres , i el 1990 com a responsable de la cartera de Sanitat Fidel lloctinent d' Ariel Sharon al Govern i al partit en l’enfrontament amb l’ala dretana del Likud, Olmert fou de 1993 a 2003 alcalde de Jerusalem Esdevingué primer ministre israelià com a successor d’Ariel Sharon, greument malalt i en situació de col-lapse cerebral des del gener del 2006 Pel març del 2006 guanyà les eleccions legislatives com a…
Convent de Sant Francesc (Cervera)
Art romànic
Aquest convent franciscà era situat extramurs de la vila, a llevant del turó del castell i prop del camí ral El 1245 Jaume I oferí, juntament amb diversos béns, un terreny a les Planes, als afores de Cervera, per tal que els franciscans hi edifiquessin un convent Diferents deixes i donacions contribuïren al mateix fi, motivades en part per la indulgència concedida el 1246 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Amb tot, a Cervera, ja abans hi vivia una comunitat franciscana, segons indica la mateixa donació reial, i el 1235 el testament de Joan de l’Hospital i Ermessenda…
Santa Maria d’Almenar
Art romànic
El poble d’Almenar és situat sobre el vessant de l’altiplà del Sas que mira vers la Noguera Ribagorçana L’origen del topònim Almenar cal cercar-lo en la forma àrab al-manara , és a dir, torre de guaita Les primeres mencions del “ castrum antiquum qui dicitur Almanara ” són de l’any 1085, amb motiu dels enfrontaments entre el Cid, que representava els interessos d’al-Mu’tamin de Saragossa, i al-Mundir de Lleida, que tenia el suport dels comtes catalans Almenar fou conquerit el 1093 Malgrat que la repoblació del lloc s’inicià els anys posteriors a la conquesta, la seva colonització efectiva no…
Joaquim Mallafrè i Gavaldà
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce, Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…
,
Sudan del Sud 2013
Estat
La rebellió de Riek Machar, destituït de la vicepresidència pel president Salva Kiir al desembre juntament amb Pagan Amum, secretari general del Moviment Popular d’Alliberament de Sudan SPLM, en el poder, va amenaçar de derivar en una guerra civil Ambdós són rivals polítics de Kiir que tenen popularitat entre part dels sudsudanesos, en especial els nuers Abans de la rebellió, els principals reptes als quals es va enfrontar Kiir van ser les diferències amb el Govern de Sudan per l’enclavament d’Abyei i la rebellió a l’estat de Jonglei En la qüestió d’Abyei, un territori ric en petroli entre…
Robert Venturi

Robert Venturi
Todd Sheridan (CC BY-SA 2.0)
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i fent ressaltar…
Maria Canals i Cendrós

Maria Canals i Cendrós
© Palau de la Música
Música
Pianista.
Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…
,
Guillem d’Efak

Guillem d’Efak
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant i escriptor Guillem Fullana i Hada d’Efak.
Vida i obra El 1932 la família s'establí a Manacor Mallorca Començà a cantar en públic l’any 1959 com a solista d’orquestra El 1964 s’installà a Barcelona i passà a formar part dels Setze Jutges El 1965 es professionalitzà i edità el seu primer EP amb la discogràfica Concèntric Promogué activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac 1965 i La Cucafera 1968 Entre les cançons més destacades que enregistrà des d’aleshores cal esmentar Balada d’en Jordi Roca , Blues en Sol , Plou i fa sol i Cançó per les dones Ben aviat es guanyà el reconeixement del públic i de la…
José Rafael Moneo Vallés

Rafael Moneo
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…
,
baronia de Granollers
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.
Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina