Resultats de la cerca

És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves

Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia

Fundador 1963, juntament amb  Lluís Lliboutry , i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes Germanor, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

Cronista de la vila de Martorell, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros 1945 i director del museu anomenat l’Enrajolada 1967 Publicà Resumen histórico de Martorell 1945, Anecdotologi de Francesc Pujols 1953, Retaule Històric de Molins de Rei 1953, El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia 1961, Lluís de Requesens 1971, Història i llegenda del Pont del Diable 1972, Josep Palet, tenor de fama mundial 1979, etc Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1975

Fill de l’antic president de Colòmbia, Misael Pastrana Borrero, es llicencià en dret al Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario de Bogotà Posteriorment, realitzà cursos de postgrau a la Universitat de Harvard EUA Inicià la seva carrera com a periodista el 1978, any en què fundà la revista Guión , de la qual fou director L’any 1979 creà el Noticiero TV Hoy , que dirigí fins el 1987 El 1988 fou escollit alcalde de la ciutat de Bogotà L’any 1989 fou membre del comitè executiu de la IULA International Union of Local Authorities Fou assessor de la Universitat de les Nacions Unides UNU a Tòquio…

Procedent d’una família d’aristòcrates polonesos expatriats de Lituània, visqué la infantesa i la joventut en la pobresa El 1966 es traslladà a Varsòvia, on estudià història, s’incorporà a l’oposició clandestina anticomunista, de la qual fou un actiu organitzador i editor clandestí En acabar els estudis 1977, s’incorporà a una empresa editorial i treballà com a mestre de 1981 a 1989 Vinculat a Solidarność a la regió de Masòvia, en declarar-se la llei marcial 1981 fou detingut i enviat a un camp d’internament Després de la caiguda del règim comunista i la instauració d’un sistema democràtic…

Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…

El laborista Ehud Barak és elegit primer ministre d’Israel amb un ampli marge sobre el conservador Benjamin Netanyahu 58% dels vots contra 35% Barak treu profit de la retirada, a darrera hora, del centrista Yitzhak Mordehai i del candidat àrab Azmi Bixara Pel que fa a la composició de la Knesset, el Partit Laborista aconsegueix 26 dels 120 escons, per davant del Likud, que n’obté 19 fins ara en tenia 32, i el partit ultraortodox Shas, 17 Hi ha 12 partits més que hi aconsegueixen representació, la qual cosa obligarà a complexes negociacions perquè Barak pugui formar un executiu…

Llicenciat a Barcelona 1964, amplià estudis a Madrid Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona 1969-74 Vinculat als Museus de la Diputació de Barcelona, n'ha estat cap 1983-85 i n'és cap dels laboratoris des del 1970 i conservador 1984 Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia a la UAB, ha dirigit cursos especialitzats Així mateix, des del 1979 és consultor de la UNESCO en Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis des del 1983 i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM Té diverses publicacions

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona