Resultats de la cerca
Es mostren 1873 resultats
apuntador
Electrònica i informàtica
Recurs que n’apunta un altre.
Sovint, el que pot semblar un accés a un recurs de fet no és més que l’apuntador a un accés al recurs en qüestió Un exemple n'és el dels àlies que internament contenen un apuntador a l’accés bàsic al recurs que representen L’ús dels apuntadors sobre posicions de memòria és la base de la construcció d’estructures de dades per la tècnica de l’enllaçat, on la relació entre els elements components de l’estructura no es manté per contigüitat física, sinó a través d’enllaços o apuntadors
carborà
Química
Compost constituït per bor, carboni i hidrogen, en què els àtoms de bor i de carboni formen una unitat estructural polièdrica, que pot ésser considerat com a derivat d’un hidrur de bor, per substitució d’un grup BH -
per un CH.
Els carborans són preparats per reacció de l’acetilè o dels acetilens substituïts amb els hidrurs de bor, sota la influència de catalitzadors bàsics o de la descàrrega elèctrica silent El més conegut és l’1,2-dicarbadodecaborà, o carborà normal també han estat obtinguts carborans de fórmules B 4 C 2 H 8 , B 3 C 2 H 5 , B 4 C 2 H 5 , B 5 C 2 H 7 i molts d’altres, llurs derivats mono- i dialquílics i alguns derivats que contenen àtoms de silici en el nucli molecular
carbanió
Química
Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.
Els carbanions són espècies químiques d’existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions Són reactius nucleòfils , l’estabilitat relativa dels quals depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contenen, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del solvent en què és duta a terme la reacció Moltes reaccions de substitució electròfila que són catalitzades per bases tenen carbanions com a intermediaris, atès que els reactius bàsics n'afavoreixen la…
agrella

Agrella
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màxima d’uns 40 cm.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
Hans Neusidler
Música
Compositor, llaütista i constructor de llaüts alemany, pare de Melchior Neusidler.
Fou un dels primers, i també un dels més importants, llaütistes alemanys S’installà a Nuremberg l’any 1530 Entre el 1536 i el 1549 publicà nou llibres de música en tabulatura per al seu instrument, que són la font més important de les aparegudes a Alemanya durant la primera meitat del segle XVI La major part del contingut d’aquests llibres té una finalitat pedagògica El repertori que contenen abracen una gran varietat de gèneres i estils, des d’arranjaments de cançons alemanyes, franceses o italianes fins a danses i preludis
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
oxidasa
Bioquímica
Enzim present en moltes substàncies que té la propietat de fixar l’oxigen.
L’oxidasa actua cedint electrons a l’oxigen per a formar aigua o peròxid d’hidrogen En aquest darrer cas les oxidases tenen gairebé sempre un grup de flavina com a grup prostètic Hi ha oxidases que contenen coure però no tenen cap grup porfirínic i poden transferir electrons dels o -difenols i p -difenols i dels en-diols a l’oxigen per a formar aigua, com és el cas de la p -difenoloxidasa lacasa, la o -difeniloxidasa catecolasa i l’oxidasa de l’àcid ascòrbic de les plantes Les flavoproteïnes són anomenades també oxidases
farruca
Música
Ball flamenc pertanyent al género chico i inclòs en el grup dels tangos.
Ballat majoritàriament per homes, es caracteritza pel gran virtuosisme de les seves figures, raó per la qual ha esdevingut una prova clau per a molts bailaores Les seves coplas , cantades en tonalitat menor i amb pocs melismes, s’acompanyen de guitarra i contenen moltes allusions a Galícia Aquest fet, juntament amb la característica glossolàlia inicial i la melodia descendent sobre la vocal al final de cada copla , permet relacionar la farruca amb aquesta terra Alguns compositors han usat aquesta forma en les seves composicions, com feu M de Falla a El sombrero de tres picos
Gaietà de Mallorca
Historiografia
Cristianisme
Nom de religió del caputxí Antoni Deià i Tortella, teòleg i historiador.
Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen 1746 i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza 1751, i deixà manuscrites, entre altres obres, un apèndix i notes a la Historia de Mallorca de Joan Binimelis, Misceláneas históricas que contenen un episcopologi de Mallorca i una història de Felanitx, una història de Lluc i Antiglorias de Mallorca , violent atac a l’obra de Bonaventura Serra Glorias de Mallorca És autor també d’una versió castellana, inèdita, del Desconhort, de Ramon Llull
jatrofa
Botànica
Planta oleaginosa no comestible, de la família de les euforbiàcies.
Originària de l’Amèrica Central, actualment es troba estesa per tota l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica Les seves llavors contenen un 40% d’oli El seu conreu es pot fer en terrenys de mala qualitat i necessita almenys una pluviositat de 300 mm anual L’oli ha estat utilitzat per a fabricar sabó, però modernament s’està utilitzant per a produir biodièsel, ja que no competeix amb productes alimentaris, ni amb terrenys aptes per al conreu d’aliments D’altra banda, l’oli és químicament molt adequat per a produir biodièsel El seu punt de congelació és inferior als -20ºC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina