Resultats de la cerca
Es mostren 4164 resultats
camp magnètic giratori
Física
Camp magnètic de mòdul constant la direcció del qual gira amb una velocitat angular constant ω en un pla fix P
.
Sol ésser produït per un conjunt de N bobines fixes idèntiques, els eixos de les quals són situats al pla P , i que són recorregudes per les N components d’un corrent polifàsic Constitueix el principi del funcionament de les màquines elèctriques de corrent altern
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
amplificació
Electrònica i informàtica
Relació entre els valors de sortida i d’entrada d’una magnitud en un amplificador qualsevol (valor anomenat també guany
).
Hom acostuma a considerar les tres magnituds potència, tensió i corrent, i, per tant, es pot parlar d’amplificació de potència, de tensió i de corrent L’amplificació pot expressar-se en forma d’una relació per quocient, però correntment aquesta relació ve donada en decibels decibel
alternador

fototeca.cat
©
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns.
Generalment hom empra màquines síncrones en les quals l’inductor és el rotor, i l’induït, l’estator màquina síncrona El rotor és constituït per un nucli de material ferromagnètic, proveït d’unes expansions polars en les quals hom disposa les bobines inductores Aquest tipus de rotor amb un o més parells de pols sortints és el més utilitzat, però quan l’alternador és previst per a treballar a gran velocitat, el rotor és constituït de forma cilíndrica, de manera que l'entreferro és constant, a diferència de l’altre tipus El rotor de pols sortints és conegut amb el nom de roda polar, mentre que…
brúixola

Brúixola de tangents
Instituto San Isidoro
Física
Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic, i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.
La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar
altura de càrrega
Física
Terme que designa l’energia hidràulica per unitat de massa acumulada en un punt d’una massa líquida, expressada amb les dimensions d’una altura.
Hom la calcula sumant primerament, l’altura pròpiament dita del punt considerat sobre un nivell de referència representada per z , que equival a l’energia potencial de posició dins el camp de gravitació segonament, l’altura piezomètrica, representada pel quocient p /γ, on p representa la pressió mesurada amb un manòmetre, i γ el pes específic del líquid considerat que equival a l’energia de pressió i finalment, l’altura corresponent a l’energia cinètica, representada pel quocient c 2 /2g, on c és la velocitat del corrent al punt considerat, i g l’acceleració de la gravetat En un…
oscil·lometria
Química
Tipus d’anàlisi conductimètrica en la qual hom treballa amb corrents alterns d’alta freqüència (1-300 MHz).
L’oscillometria es basa en el fenomen de polarització molecular que resulta de l’aplicació de corrents d’alta freqüència i que provoca un corrent de polarització d’intensitat comparable a la del corrent de conducció Segons que la substància a valorar estigui més dissociada o menys, predominarà l’un tipus de corrent o l’altre en el procés global de conducció En aquesta tècnica, els elèctrodes són externs i la cella conductimètrica actua com a capacitància i impedància en el circuit Presenta l’avantatge de no necessitar celles especials, a més dels…
rai
Transports
Vehicle aquàtic, sovint de concepció primitiva, format per un conjunt d’elements flotants subjectats junts que no arriben a formar un cos únic estanc.
Estès pràcticament a totes les latituds, és emprat tant en la navegació marítima com en la fluvial En aquest darrer cas, molt sovint hom utilitza el corrent del riu per al desplaçament En aigües més quietes o sense un corrent continu, hom pot propulsar l’embarcació amb perxes, rems o, fins i tot, amb veles
antiretorn

Vàlvula antiretorn
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula que, interposada a un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.
L’element que assegura aquesta funció és l’obturador, peça mòbil que el corrent del fluid fa separar del seu assentament quan hi incideix en el sentit de pas lliure, i l’hi fa aplicar quan hi incideix en el sentit contrari Sovint, una molla fa tancar la vàlvula quan no hi passa cap corrent
fotomultiplicador

Esquema bàsic d’un fotomultiplicador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic emprat per a detectar i mesurar un petit flux de fotons.
Es basa en l’efecte fotoelèctric i fou ideat per W Zworykin el 1936 Consta d’un fotocàtode i d’un multiplicador d’electrons compost de diversos dínodes i d’un ànode Tot el sistema treballa en el buit per tal d’evitar les pèrdues d’electrons per collisions amb els àtoms Els electrons inicialment emesos pel fotocàtode són accelerats pel camp elèctric que hi ha entre aquell i el primer dínode, sobre el qual incideixen tot provocant l’emissió d’un nombre més elevat d’electrons Aquests són successivament accelerats pel camp elèctric que hi ha entre dínode i dínode, talment que es repeteix en cada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina