Resultats de la cerca

Feu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965 Amplià estudis a Kansas City 1969-71 amb Santiago Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres 1974 Centrà la seva tasca científica en el camp de l’enzimologia i el metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat la carbamilació de les proteïnes, i els efectes del cianat i el mercuri Fou catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona des del 1976 fins a la jubilació, el 2013, de la qual fou també degà 1982-85, i president de la Divisió de Ciències de la Salut 1986-88 Fou president de…

Vida i obra Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín , un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana Tarragona 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la…

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…

Exercí a Barcelona i a París Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona  ICAB l'any 1954, participà en nombroses comissions i fou un dels impulsors de la renovació i la internacionalització d'aquesta institució després del franquisme El 1970 fou elegit president de l’AIJA Association Internationale des Jeunes Avocats, de la qual fou posteriorment president honorari, i el 1977, secretari general de la UIA Union Internationale des Avocats Membre fundador de l’Association Européenne des Avocats 1986, entre les seves iniciatives vinculades a l’ICAB, de la qual fou degà del 1983 al…

Llicenciat en economia per la Universitat de Barcelona  1965, on desenvolupà una trajectòria acadèmica i docent Compaginà aquesta tasca amb  projectes vinculats amb la ciutat de Barcelona  i amb l’economia catalana En aquest vessant, cal esmentar el càrrec de coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que ocupà des del 1988  Fou també director de la Fundació Bosch i Gimpera 1986-2001 i director fundador del Parc Científic de Barcelona  1999, vinculat a aquesta Fou, a més, director del Servei d’Estudis Econòmics del Centre d’Estudis i Assessorament Metallúrgic CEAM 1974…

Catedràtic a la facultat de ciències de la comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, n'ha estat degà 1978-80 i 1982-84 i vicerector de recerca 1984-89 El 1989 fou nomenat assessor del Centre d’Investigació de la Comunicació CEDIC, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya Fundador i director del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport, ha participat com a assessor semiòtic en diversos projectes d’imatge i senyalització de la ciutat de Barcelona i específicament durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 Coordinà la Càtedra Internacional d’Olimpisme de la…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització…

Nebot del també arquitecte Antoni M Gallissà Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb…

Catedràtic de sociologia i doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona En la mateixa universitat fou membre fundador i director del Departament de Sociologia, degà 2001-05 i catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i, des de la jubilació, professor honorari Presidí el IX Congrés Espanyol de Sociologia celebrat a Barcelona el 2007 i fou fundador i director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball QUIT Posteriorment fundà l’Institut d’Estudis del Treball Fou secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO…