Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
nefelina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de sodi, NaAlSiO4.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, amb hàbit prismàtic o bé irregular És un tectosilicat que pertany al grup dels feldespatoides feldespatoide De color blanc o gris i esclat com el del vidre, té una duresa de 6 i una densitat de 2,55-2,65 La nefelina pura és una primera matèria per a fabricar vidre i ceràmica Hom en pot trobar en els basalts del Gironès
pirrolidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell pirròlic (pirrole) totalment hidrogenat.
És un líquid incolor, tòxic, amb l’olor característica de les amines, que bull a 89°C i té una densitat de 0,852 És soluble en l’aigua, alcohol i èter Hom l’obté per reducció del pirrole i per tractament del tetrahidrofurane amb amoníac Presenta propietats bàsiques i és emprada com a intermediària en la manufactura de productes farmacèutics, fungicides, insecticides i acceleradors de vulcanització Té la fórmula
tridimita
Mineralogia i petrografia
Òxid de silici, SiO2.
Mineral polimorf, del grup de la sílice, que cristallitza en el sistema hexagonal, en petits cristalls d’un millímetre o menys en plaques hexagonals La seva densitat és de 2,26 És incolora o blanca, i presenta un esclat de vidre Hom la pot trobar dins les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques N'hi ha al Vesuvi i també a les roques efusives del cap de Gata
zona fòtica
Ecologia
Regió de la mar fins on arriba la claror solar.
El seu límit és variable, però resta vora els 200 m És la regió marina amb més densitat de vida, puix que hi ha els productors primaris que fan la fotosíntesi Convencionalment hom la divideix en dues subregions la zona eufòtica , el límit superior de la qual és la superfície de l’aigua i la zona disfòtica , el límit inferior de la qual delimita amb la zona afòtica
laumontita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci hidratat, CaAl2Si4O12·4H2O.
Mineral del grup de les zeolites que cristallitza en el sistema monoclínic D’hàbit prismàtic o en masses, és de color blanc i té l’esclat com el del vidre La duresa és 4, i la densitat, 2,25-2,3 Pot perdre amb molta facilitat 1/8 de la seva aigua, la qual cosa la caracteritza Hom la troba en venes i cavitats en les roques ígnies i també en sediments
concentració
Tecnologia
Tractament del mineral tal com surt de la mina per destriar la mena de la ganga i enriquir, així, el mineral abans d’extreure’n el metall.
Els procediments més emprats flotació, concentració de taules estriades, etc es basen en les diferències de densitat, de mida o de forma de les partícules o dels terrossos a destriar Hom aplica també mètodes magnètics mitjançant l’acció d’electroimants que separen els materials paramagnètics dels que no ho són, i mètodes electroestàtics basats en l’acció d’un camp elèctric sobre les partícules susceptibles d’adquirir una càrrega superficial
hidrargil·lita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid d’alumini, Al(OH)3
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és tabular, té l’estructura en capes i presenta una exfoliació perfecta És de color blanc, grisós o verdós o d’un blanc vermellós, i té l’esclat de vidre Transparent, la seva duresa és de 2,5-3,5, i la seva densitat, de 2,4 Anomenat també gibbsita , és un dels constituents minerals més importants de la bauxita
enargita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i sovint també en masses granulars.
Fràgil, té una duresa de 3 i una densitat de 4,45 És d’un color negre grisós o negre de ferro, i és opac Passa a tennartita per alteració i a una varietat d’arsenat de coure per oxidació És mena del coure Els jaciments més corrents són en venes i dipòsits de substitució, i els principals són a Xile, al Perú, Mèxic i a Butte, Buigham i Tintic EUA
egirina
Mineralogia i petrografia
Silicat de sodi i ferro (NaFeSi2O6).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verd fosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites
neutrí
Física
Tipus de partícula fonamental, constituït per tres espècies pertanyents al grup dels leptons i que tenen càrrega elèctrica nul·la, massa en repòs nul·la o molt petita, i spin 1/2.
Associats a l’electró, al muó i a la hipotètica tau, hi ha els corresponents neutrins el neutrí de l’electró o neutrí electrònic ν e , el neutrí del muó o neutrí muònic ν μ i, hipotèticament, el neutrí de la tau ν τ L’existència del neutrí fou postulada per WPauli el 1931 per tal de no violar les lleis de conservació de l’energia i del moment angular en les desintegracions beta La primera observació experimental d’un neutrí fou feta el 1956 per Reines i Cowan Els neutrins tenen una helicitat ben definida spin i velocitat tenen direccions oposades, i els antineutrins també, bé que la tenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina