Resultats de la cerca

Al s XIII pertanyia al terme d’Alzira Actualment és una partida de regadiu, a la dreta del Xúquer, en part envoltada per un meandre del riu racó d’Alburgir

Actualment és una partida situada al N de la ciutat, entre les carreteres del Perelló i de Sollana

Situació Antiga parròquia rural enfilada en una muntanya entre Vilafranca de Conflent i Conat ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al despoblat de Bell-lloc, al nord de Vilafranca de Conflent i al nord-est del despoblat de Campelles, a una altitud d’uns 860 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 13” N - Long 2° 21’ 50” E Per a arribar-hi partint de Rià, s’ha de seguir la carretera D-26 en direcció a Conat Al cap d’uns 5 km aproximadament, cal desviar-se per una pista a mà esquerra que porta directament al despoblat de Bell-…

Situació El poble de Cuberes, actualment abandonat, es troba a l’extrem de llevant de la serra de Cuberes, en els seus vessants de tramuntana, al cap d’una verda clotada tocant ja als límits amb l’Alt Urgell L’església es troba una mica apartada del poble Mapa 33-11252 Situació 31TCG471824 Actualment, l’accés ja és molt difícil a causa de l’abandonament dels antics camins, i tan sols es poden utilitzar, amb totes les reserves, les noves pistes forestals Des del pont de Baén a baix a la Noguera Pallaresa surt una pista que porta a la font de Comacalent, i sempre remuntant el fort pendent del…

Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…

Situació Església coneguda popularment per Sant Ramon, que presideix el nucli despoblat de Pallerol ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, coneguda popularment per Sant Ramon, és situada al nucli de Pallerol, recentment despoblat, el qual s’emplaça al vessant septentrional de la serra del Talló d’Aulet Mapa 32-10213 Situació 31TCG111901 Per a arribar-hi partint de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, i desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena a Betesa Passada la cruïlla que duu a Sant Orenç, surt, a mà esquerra, una carretera…

El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de Gandia L’…

L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre de la…

Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m alt és a la…