Resultats de la cerca

D’origen jueu, el 1933 emigrà a la Gran Bretanya, on treballà de periodista El 1944 publicà la seva primera novella, Beneath the stone the scorpion , a la qual seguirien d’altres Els anys quaranta treballà com a guionista a Hollywood i després es decantà per la direcció teatral La seva primera obra teatral, Flight into Egypt , s’estrenà a Broadway sota la direcció d’Elia Kazan Instalat a Alemanya des del 1971, des d’aleshores, per bé que escriví originalment en anglès, la seva obra fou publicada o estrenada en alemany El 1983 rebé el premi dramatúrgic de Mühlheim per l’obra Jubiläum ‘Jubileu…

Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà L’any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España JONDE i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l’Orquesta Nacional de España ONE Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l’Ensemble…

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi, totes dirigides…

Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La temporada…

Es formà musicalment al Conservatori de Madrid, on estudià piano, percussió i composició Anà a Basilea a estudiar direcció d’orquestra amb P Boulez, que l’animà a dedicar-se a la direcció Completà la seva formació, tant en composició com en direcció d’orquestra, a Friburg i a Viena El 1967 fundà el Grupo Koan, dedicat a la divulgació de la música contemporània, i en fou el director fins el 1971 Des del 1977 dirigí diverses orquestres europees centrant-se especialment en obres contemporànies, de les quals arribà a ser un autèntic especialista Participà en diversos festivals Donauschingen,…

Després d’haver estudiat ciències exactes, començà a formar-se com a cantant, primer amb professors particulars i després al Conservatori de Praga El 1962 debutà a Ostrava com a Eboli Don Carlo El 1968 fou contractada al Teatre Nacional de Praga i, també, a Stuttgart Cantà a Bayreuth el 1973, i tres anys després participà en la producció de L’anell del Nibelung amb direcció musical de P Boulez i direcció escènica de P Chéreau El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i quatre anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York com a Fricka L’or del Rin El 1986 cantà a Londres Jenufa , que…

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…

És anomenada també corba de distribució de la intensitat i generalment és una corba polar

La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles

Consisteix a suposar que les ones secundàries del principi de Huygens es propaguen en totes direccions, però amb una amplitud A que depèn de l’angle α entre la direcció de propagació de la resultant i la direcció considerada, de manera que A és màxima quan α=0 i va disminuint fins que, quan α≥90°, A= 0