Resultats de la cerca

Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els armaris…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Director i actor de doblatge, s’ha especialitzat en el teatre per a infants, particularment en la formació d’actors En collaboració amb Rodolf Sirera, ha publicat El teatre a l’escola 1989 Ha fet nombroses adaptacions i muntatges per a aquest públic i ha publicat El Drac 1995, Teatre per a més de quatre 1995 i la narració El clot del dimoni 1998

Llicenciat en veterinària per la UAB el 1992, s’ha dedicat a la creació, el guionatge i la pedagogia teatral El 1997, la seva obra Zowie guanyà el premi Ciutat d’Alcoi i fou estrenada pel Teatre Lliure de Barcelona Entre els seus textos destaquen El sexe dels objectes 1995 i Refugiats 2002, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 2002 Ha treballat també com a guionista de ràdio i televisió És coautor del llibre de guions de la sèrie Plats bruts 2000 i 2002

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió

El 1996 guanyà dos premis de teatre consecutius el Josep Ametller amb L’univers perdut i el premi Joan Santamaria amb La lluna dins un pou Ha publicat L’univers perdut 1997 i Certes mentides 1998 És autor també de Punt de fuga , Carotes nues , Sense veu totes tres estrenades el 1995 i La guerra queda oberta estr 1997, entre d’altres Ha treballat com a guionista de televisió i ha escrit diversos guions per a llargmetratges i curtmetratges

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el continent…

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006