Resultats de la cerca
Es mostren 2482 resultats
Grup Mundo
Conjunt d’empreses periodístiques fundades o comprades per Sebastià Auger i Duró a Barcelona.
Tenint com a base el setmanari Mundo i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris Mundo Diario , Tele-exprés , Catalunya Exprés i l’esportiu 4-2-4 Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris 1980-81 i a la fallida del grup
Francesc Recasens i Mercadé
Economia
Literatura catalana
Financer i escriptor.
Fou sotsdirector del Banc de Catalunya i explicà l’entrellat de diverses peripècies econòmiques i polítiques en Escritos 1966, recull d’articles del Diario de Barcelona prologat per Josep Pla Collaborà en les publicacions El Rossinyol de Reus 1908, Panteisme 1911 i Renaixença Nova de l’Alguer 1960 Escriví drames d’arrel modernista Maria-Agna 1910, estrenat el 1907 i El cego Simó estrenat el 1913 En la postguerra fou un dels principals mecenes de la cultura catalana i creà una beca anual per a subvencionar l’estada a Catalunya d’un estudiós alguerès
,
Lluís Martí i Alegre
Literatura catalana
Ràdio i televisió
Escriptor.
Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català
,
societat de la informació
Periodisme
Societat estructurada a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Es caracteritza sobretot per les noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques i la comunicació entre les persones Té la facultat que tots els seus membres ciutadans, empreses i administracions poden obtenir i compartir tota mena d’informació de manera instantània i a distància Els termes “societat de la informació” i "'societat del coneixement” es consideren sinònims, tot i que el primer posa l’èmfasi en la tecnologia que permet la transmissió d’informació, i el segon, en el contingut de la informació Ha estat també denominada…
cultes de càrrega
Antropologia
Moviments messiànics i mil·lenaristes sorgits a la Melanèsia dirigits a adquirir béns manufacturats de les societats industrialitzades.
En aquests contextos, la presència d’un profeta esdevé l’encarnació d’un missatge d’acord amb el qual els avantpassats o bé els poderosos estrangers haurien promès l’arribada de vaixells portadors de càrregues en forma de béns de les societats industrials Un element comú d’aquests cultes rau en l’experiència del fet colonial, les fortes diferències culturals, socials i econòmiques entre colonitzadors i colonitzats, i també en la introducció de la moneda i la mercaderia dins societats que havien estat de subsistència Els cultes de càrrega apareixen com a reaccions al canvi social…
recollida d’armament
Militar
Programa consistent en la retirada de la circulació d’armament lleuger duta a terme per la població civil en canvi d’alguna mena d’incentiu (béns de consum o productes de desenvolupament).
En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una seguretat i…
Lapurdi
Comarca del País Basc, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
És situada entre l’Ador, al N, que la separa de les Landes, el Biduze, a l’E, els Pirineus i el Bidasoa, al S, i el golf de Biscaia, a l’W De SE a NW és travessada pel Niva, afluent de l’Ador, i pel Nivelle, que desguassa a Sant Joan Lohitzune Les activitats econòmiques principals són l’agricultura, la ramaderia i la pesca Baiona i Sant Joan Lohitzune També té petites indústries tèxtil i una concentració d’indústria petroquímica i metallúrgica als voltants de Baiona A la costa és important el turisme Hendaia, Sant Joan Lohitzune i Biarritz
Alemanya indemnitzarà les víctimes de l’Holocaust
Després d’arribar a un acord amb la Conferència de Demandes Jueves, el Govern alemany anuncia que indemnitzarà les víctimes de l’Holocaust dels països de l’Est amb una suma de 110 milions de dòlars Es calcula que els propers quatre anys unes 18000 persones es podran acollir a aquesta indemnització, reservada a víctimes del nazisme dels països de l’Est que no hagin rebut cap mena de compensació i que actualment es trobin amb dificultats econòmiques A causa de la guerra freda, l’RFA només havia indemnitzat fins ara les víctimes de l’Holocaust de l’Europa Occidental
Mike Cahill
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Georgetown 2001, fou productor, editor i muntador de la National Geographic Debutà en la direcció amb el documental Boxers and Ballerinas 2004, sobre el conflicte entre Cuba i els Estats Units, i els anys següents participà en alguns documentals destacats El 2011 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, Another Earth , premiat al Festival de Sundance El 2014 estrenà el film de ciència-ficció I Origins , premiat també a Sundance i amb el premi a la millor pellícula del Festival de Internacional de Cinema Fantàstic de…
Un fons d’inversió nord-americà compra el CF Reus Deportiu
La societat US Real Estate Investment Bankers anuncia la compra del 99,7% del CF Reus Deportiu El Club, fins ara propietat de l’exdirectiu del FC Barcelona Joan Oliver, arrossegava des de feia anys dificultats econòmiques El nou propietari es compromet a sanejar l’entitat, pagant el deute acumulat Tanmateix, el jutge de disciplina social de la Lliga decideix el dia 28 expulsar el primer equip del Reus, que juga a Segona Divisió A, de la competició professional durant 3 anys L’endemà el nou propietari anuncia la interposició d’un recurs al Tribunal Administratiu de l’Esport
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina