Resultats de la cerca

Llicenciat 1961 i doctor 1970 en ciències econòmiques, a Barcelona Professor de les universitats de Barcelona, Madrid i València, des del 1986 fou catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona Promotor i impulsor de Recerques , recull d’estudis històrics i econòmics Collaborà en un bon nombre de publicacions del Servei d’Estudis de Banca Catalana, sol o en collaboració — Els preus del sòl 1972 i 1981, La regió fruitera de Lleida, L’economia del Baix Ebre, L’economia de la regió de Tarragona, Les conseqüències comarcals del turisme a la Costa…

Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…

Doctorat a Yale 1938, ha estat professor a diverses universitats dels EUA i de la Gran Bretanya Fou collaborador de Kennedy i de Johnson en afers de seguretat nacional 1961, al departament d’Estat 1961-66 i com a representant al Comitè Interamericà de l’Aliança per al Progrés 1964-66 Formulà un model de desenvolupament econòmic de pretensions universals, on establí cinc etapes la tradicional, la prèvia a l’envol preconditions , l’envol take off , l’economia madura, o etapa en què un país utilitza plenament la tecnologia existent, i l’era del consum en massa, tot estudiant les causes i les…

Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la felicidad en…

Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank , que oferia…

Ha estat professor de la facultat de ciències empresarials de Harvard i ha format part de la comissió presidencial nord-americana sobre competitivitat industrial El seu camp d’investigació s’ha centrat en l’anàlisi de la competència i els avantatges competitius, establint un criteri per a analitzar la competitivitat de les empreses i dels països Entre les seves obres més destacades es troben The Competitive Strategy 1980, The Competitive Advantage 1985 i The Competitive Advantage of the Nations 1991

Professor a la Universitat Washington Saint Louis des del 1950, orientà la seva recerca envers l’estudi de l’evolució històrica, disciplina que renovà amb la utilització de la teoria econòmica i els mètodes quantitatius El 1993 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb RW Fogel Entre altres obres, publicà The Economic Growth of the US 1790-1860 1961 The Rise of the Western World A New Economic History 1973, amb RThomas i Structure and Change in Economic History 1981

Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica

El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional , el Banc Mundial , les Nacions Unides , la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en…

És professor de la University of Southern California des del 1982 Fou president de la Population Association of America 1978 i de l’Economic History Association 1979-80 Ha dut a terme importants treballs de recerca sobre la fecunditat i els cicles demogràfics Ha estat un dels pioners en l’estudi de les decisions individuals sobre el nombre de fills, i en el desenvolupament de teories per a explicar la influència de la dimensió relativa de les generacions en el comportament demogràfic dels individus En aquest camp, la seva teoria més coneguda assenyala que els membres d’una generació nombrosa…