Resultats de la cerca
Es mostren 640 resultats
cotització oficial
Economia
Expressió dels canvis de la contractació efectuada a les borses sobre valors i efectes públics o privats, mercaderies, lletres i altres documents mercantils, la negociació dels quals hagi estat autoritzada per la junta sindical corresponent.
Montbrió del Camp
Montbrió del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…
propulsió
Transports
Acció de traslladar, de fer avançar, especialment una embarcació, un torpede, etc, per l’aigua, una aeronau per l’aire, una astronau per l’espai extraatmosfèric, en aplicar-los una força bé mitjançant agents exteriors (el vent, els animals, el remolc, la sirga, etc, o la radiació solar), bé —en l’autopropulsió— mitjançant forces generades a l’interior del mateix vehicle, embarcació, aeronau, etc, per màquines de vapor, motors de combustió interna, motors elèctrics, coets, etc.
La propulsió és basada en la tercera llei de Newton, que estableix que a cada acció existent correspon una reacció equivalent i oposada La propulsió és referida especialment al desplaçament d’un cos al si d’un fluid, sense lliscament ni rodament del cos o d’alguna de les seves parts, amb cap superfície sòlida, i de manera particular als casos d’autopropulsió, i se centra, per tant, en el desplaçament a l’aigua, a l’atmosfera i a l’espai còsmic Segons llur relació amb el fluid al si del qual és efectuada la propulsió, els sistemes de propulsió poden ésser classificats en sistemes…
Sant Romà de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista del sector meridional d’aquesta església, un exemple característic de petita parròquia rural ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Romà és situada a tramuntana de la caseria de Perles, envoltada del cementiri, i des d’ella es domina el camí de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys Mapa 34–11253 Situació 31TCG675711 Sant Romà de Perles és situada al quilòmetre 7 de la carretera que va de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, per Alinyà MLlC-JAA Història La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell a banda d’…
Torre de Gavadà (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Art romànic
Situació Torre circular sobre el llogaret de Gavadà, del qual pren el nom ECSA - J Bolòs Torre circular situada en un vessant, damunt del llogaret de Gavadà S’hi domina la vall d’aquesta població Mapa 32-18471 Situació 31TCF137415 Seguint la carretera que va de Vandellòs cap a Móra d’Ebre, havent deixat a la dreta les cases de Fatxes i abans d’arribar al coll, surt una pista a l’esquerra un tros, al començament, correspon a l’antiga carretera que porta cap a la masia de Genessies i després, havent trencat a la dreta, a Gavadà Són uns 4 km Del trencall que hi ha abans d’aquest llogaret de…
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 05,8 —y 72,2…
Santa Magdalena de Tragines (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat L’església de Santa Magdalena es troba dins el terme de la Coma i la Pedra i a poca distància del Cardener, que davalla per llevant, a la falda del Port de Comte, que té a ponent Gaudeix d’una situació de privilegi i contempla, llunyana, la serra del Verd i Sant Llorenç a migdia, amb la inconfusible serra dels Bastets com a fons Mapa 292M781 Situació 31TCG832678 Després de recórrer 1,700 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma, hi ha un trencall a mà esquerra amb senyal de direcció a la masia dels Plans,…
Aparell urinari

Microfotografia del teixit del ronyó
CC0
L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans,…
Reflexos espinals
Fisiologia humana
Els reflexos són una de les formes a través de les quals es duen a terme les funcions nervioses Constitueixen respostes motores que s’efectuen de manera involuntària davant un determinat estímul sensitiu o sensorial Hi ha reflexos més o menys complicats el més simple és l’anomenat reflex espinal , és a dir, el que és controlat a la medulla espinal El reflex espinal més simple és el reflex monosi nàptic o miotàtic , efectuat per l’acció de dues úniques neurones, una d’elles sensitiva i l’altra motora, entre les quals hi ha una sola sinapsi La neurona sensitiva forma part d’un receptor nerviós…
Castell de Torà
Art romànic
Aquest castell devia dependre en un primer moment del castell de l’Aguda, perquè ambdós indrets formaven part del mateix terme jurisdiccional i en compartien els senyors Esmenta per primera vegada el castell de Torà una collecció de miracles atribuïts a sant Benet, on es narra la batalla que tingué lloc davant d’aquest castell durant una de les ràtzies d’Abd al-Malik, segurament el 1006 El lloc de Torà és esmentat també, juntament amb l’Aguda, en un document de l’any 1024 La referència directa més antiga del castell de Torà és de l’any 1141, en el testament de Ramon Gilabert i la seva muller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina