Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i viu a Berlín Utilitza principalment el vídeo, la fotografia i el dibuix L’any 1998 entrà com a artista resident al centre PS1 pertany al MoMA de Nova York Ha presentat diverses exposicions a la Galeria Toni Tàpies «Cuando vuelves» 2002, «T’Team» 2005 i «Karma Allumé» 2008

El 1902 dirigí el moviment Fotosecessió per diferenciar la fotografia de la pintura de tipus fotogràfic, i fundà la revista Camera Work Promogué també la pintura d’avantguarda europea als EUA en obrir, el 1905, una galeria d’exposicions a la Cinquena Avinguda de Nova York, d’un gran ressò a l’època

Hom l’obté per reducció del nitrat corresponent i troba una gran aplicació en síntesi orgànica, principalment de colorants, com a font d’àcid nitrós És també emprat en la vulcanització del cautxú, en fotografia, en medicina, com a reactiu analític i, en metallúrgia, com a inhibidor de la corrosió i com a agent netejador

El nom fa referència al fet que sota una aparença inofensiva, com ara una fotografia o una música, s’installa un programa que permet que, via remota per exemple internet, es pugui controlar què fa l’usuari i quines tecles prem, a fi i efecte d’esbrinar contrasenyes, copiar documents de l’ordinador, executar programes no desitjats, etc

Generalment hom acobla una manxa d’extensió entre la càmera i l’objectiu, que són normals, però també pot ésser emprada una càmera grossa amb un objectiu de focus molt curt, puix que ambdós sistemes proporcionen una imatge engrandida de l’objecte Aquest tipus de fotografia és extremament útil i té una àmplia aplicació científica, industrial, tècnica, etc

Fundat el 1968 i conegut com a SARC, nasqué com a escissió de la Societat Esportiva de Pesca Marítima La Gavina El primer president fou Josep Maria Rossell Albareda Realitza cursos de submarinisme i participa en campionats de fotografia subaquàtica i en campanyes de recuperació d’objectes de valor del fons marí El 2010 tenia uns 250 socis

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”

Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia

El Tribunal Europeu de Drets Humans va resoldre per sentència del 7 de febrer que el dret a la privacitat de Carolina de Mònaco i el seu marit no havia estat vulnerat amb la publicació d'una fotografia dels cònjuges esquiant durant l'hivern del 2002 mentre el príncep Rainier III de Mònaco es trobava greument malalt