Resultats de la cerca
Es mostren 2215 resultats
Martí Gironell i Gamero

Martí Gironell i Gamero
© Columna Edicions
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Llicenciat en ciències de la informació i en filologia anglesa, és periodista en diversos mitjans, entre els quals El Punt i els informatius de Televisió de Catalunya És autor de les novelles històriques El pont dels jueus 2007, La venjança del bandoler premi Nèstor Luján 2008, L’arqueòleg De Montserrat a Terra Santa perseguint un somni 2010, basada en les aventures del monjo Bonaventura Ubach i Medir , L’últim abat 2012, centrada en els conflictes de Catalunya amb Felip II al monestir de Sant Benet de Bages, El primer heroi 2014, ambientada a la Catalunya neolítica i Strappo La novella…
Josep Berga i Boada
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Fill i deixeble de Josep Berga i Boix Fou un dels principals introductors del Modernisme a Olot Membre de l’Institut de les Arts de les Ciències i de les Indústries d’Olot, on exposà sovint, collaborà amb escrits i illustracions a Catalunya artística , La Ilustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i L’Olotí , del qual fou director Excellí sobretot com a dibuixant hom ha comparat els seus retrats al carbó amb els de R Casas, mentre que la seva producció pictòrica és bastant inferior Conreà també l’escultura, illustrà un gran nombre de llibres i revistes, i destacà també com a cartellista…
,
Joaquim de Bolòs i Saderra
Comunicació
Història del dret
Advocat i publicista carlí.
Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial
Josep Saderra i Mata

Josep Saderra i Mata
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura 1905, El Prat de les Indianes 1910 i El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot 1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a La Costa de…
,
Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila
Pintura
Literatura catalana
Pintor i escriptor.
Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…
,
Pere Vayreda i Olivas
Historiografia
Historiador.
Fill d’ Estanislau Vayreda i Vila Publicà estudis d’etnografia i d’història local El priorat de Lledó i les seves filials 1930, Santa Maria del Mont 1931 i Supervivència de festes agrícoles primitives 1931
Carles Congost i Feliu
Art
Artista visual.
El seu treball combina de manera desenfadada diferents mitjans i suports, com el vídeo, la música, el dibuix i la fotografia amb icones adolescents, la cultura disco i el món de l’art espanyol com a principals referents Els seus primers treballs entre la paròdia i la recreació cinematogràfica presentaven una sèrie de vídeos amb estètica retro on una model representa el seu alter ego , amb un caràcter volgudament low-tech Ha ampliat progressivament les exigències tècniques, però en la seva obra posterior continuen girant entorn de la identitat, la incomunicació i els conflictes…
Miquel Estorch i Siqués
Literatura
Història del dret
Teatre
Advocat i escriptor.
Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i exercí el càrrec de…
,
Francesc Josep Estorch i Siqués
Música
Compositor.
Alguna font li atribueix el nom de Xavier, mentre que F Pedrell l’anomena Francisco José Es graduà d’advocat a la Universitat de Barcelona el 1837 i fou un músic aficionat que compaginà la composició amb la professió d’advocat Es tenen molt poques dades biogràfiques d’aquest compositor, al qual s’atribueix l’autoria d’algunes obres líriques, com per exemple La mejor la paga , una opéra-comique que ha estat datada el 1837 Compongué una òpera, Giuseppe Ricardo , sobre un llibret escrit pel seu germà Miquel i que deixà inacabada, cinc simfonies, una missa per a quatre solistes i dos cors, dues…
,
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, assagista, polític i periodista.
Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina